L'entrevista del mes de març; Toni Cornellas

- Qui és en Toni Cornellas ?

Una persona amb molta constància, que creu amb un lema que és a poc a poc i bona lletra, que odia la gent que fa arrancades de cavall i frenades de burro i que sempre ha tingut una voluntat de fer coses, ja sigui des de la militància sindical, política o esportiva. Una persona, que per tant, sempre ha intentat tirar endavant projectes.

- Des d'un punt de vista de popularitat, què diries que ets més conegut, com gerent del Consell Comarcal del Vallès Oriental o com "alma mater" de la Mitja de Granollers?

De jove vaig ser molt conegut com la persona que va portar el conflicte de Roca Umbert, que era la fàbrica tèxtil més important. Després he passat a ser més conegut pel tema de La mitja, ja que la meva activitat professional està més limitada a un àmbit més concret, el camp municipal.

- Abans d'organitzador de curses eres atleta. De fet t'hem vist sovint entrenar pels carrers de Granollers ben d'hora. Explican's una mica quines proves i marques feies.

Jo corria des d'Infantil. Corria crossos i recordo que un cop fins i tot vaig quedar quart a la Jean Bouin. Després vaig passar a dedicar-me a córrer 400m pel Club Atlètic Granollers, fent 52''. Després de la mili, i amb la recuperació de la democràcia, amb vaig dedicar a la política i vaig entrar a l'Ajuntament. Als 29 anys, fumava 3 paquets diaris de tabac, i allò s'havia d'acabar. Per tant vaig dedicir que em prepararia per córrer una marató. L'objectiu era fer 3 hores i vaig fer 2:59. Això deuria ser el 83 o 84.Al següent any, ens vam proposar fer 2h48 i vaig fer 2h45. A poc a poc vaig anar baixant fins els 2h26' a Donostia, però aquesta marca sempre explico que no és homologada, perquè sembla ser que es van equivocar en el circuit i faltaven un 300m. En aquella marató es va fer rècord d'Espanya i el van anular. Però si no era 2h26' sí que correspon a uns 2h28' i en qualsevol cas inferior a les 2h30'. Jo sempre corria, però, des de l'òptica més amateur. Jo treballava aleshores de professor i podia entrenar bastant. Vaig arribar a entrenar 170 kms fent la dieta dissociada.

Sempre em va guiar el Manel Balcells; em feia uns tests amb bicicleta i em deia exactament la marca que podia fer i la clavava sempre.

I ara he passat de ser un corredor de 2h30' a ser un corredor de 3h30' a la darrera marató que vaig fer.

- Qui era el teu entrenador?

Bé, a mi em portava en Ferran Raga i comptava també amb l'ajut de'n Manel Balcells. Això amb la meva capacitat de patiment, i poder compartir entrenaments amb en Manel Ruiz, que és un atleta de molta més qualitat, va fer que pogués assolir registres bastant decents. La meva característica més important era que jo era capaç de doblar a la marató, perquè jo era lent. De fet no vaig baixar mai de 1h12' a la mitja, però tenia molta constància i capacitat de patiment. Això sí, quan acabava una marató, estava fet un cromo; ho deixava tot.

- Per tant, aquesta actitud que prenies quan eres atleta, de donar el millor de tu mateix, també la prens en la teva faceta actual com organitzador de La mitja.

A mi sempre m'ha agradat pencar molt. Tant en els entrenaments com en la meva tasca professional.

- Tenim entés que la mitja de Granollers va nèixer després d'un viatge a la marató de Donosti el 1986, oi? Ens podries explicar una mica de qui va sorgir la idea i cóm van ser aquelles primeres edicions?

Nosaltres entrenàvem a les pistes de Granollers i a Granollers teniem un cross molt important. També teníem una marató a Barcelona, però hi havia poques mitges. Recordo que en el Hall de l'hotel de Donostia el mes d'octubre ho vam comentar i el tercer diumenge de gener ja teníem la primera mitja de Granollers.Era molt just i vam haver de fer les coses molt ràpidament. A més vam tenir un altre inconvenient; no sortíem al calendari de la Comissió Marathon Catalunya perquè aquella data ja estava ocupada, i tot i així, vam conseguir 1000 inscrits i 800 arribats. Com aquell primer any la vam encertar i ho vàrem fer bé, vam agafar fama i de mica en mica hem arribat on sóm ara.

- Sabem perfectament que organitzar una cursa com la mitja porta molta feina i sovint no es valora en la seva justa mesura. Ens podries comentar quina es la sistemàtica de treball que utilitzeu en l'organització de la cursa ? Quantes persones es necessiten per una cursa com aquesta ? quin és el paper dels voluntaris i la seva importància?

A Granollers sempre hem tingut clar una cosa; un no és ningú, per tant el grup per sobre de la individualitat. Després sempre procurem tractar els corredors com ens hauria agradat que ens haguessin tractat a nosaltres. I com els que organitzavem érem majoritàriament corredors, sabem què és el que espera un corredor de la cursa. Una altra característica que ens defineix és que ningú està alliberat; és a dir, ningú cobra. per tant, tot allò que ingressem de la mitja va a la mitja. No hem de sufragar cap alliberat, ni financiar cap club, etc.. Per això Granollers és la mitja que millor ha intentat de cuidar al corredor. I no només al corredor; també al voluntari. Nosaltres movem 700 voluntaris i cada voluntari rep el mateix regal que el corredor.

Nosaltres comencem definint l'obsequi que es donarà. Intentem combinar anys amb regal tèxtil amb anys amb regal no tèxtil. El motiu és que els regals tèxtils sempre donen problemes; sempre hi ha qui no està content. Una de les coses que més em sap greu és que l'any tèxtil els voluntaris reben bronques. L'obsequi el definim entre el maig i el juliol, perquè penseu que el darrer any vam haver de fer 8500 obsequis i això porta temps.

Un altre tema molt important és cuidar els sponsors; des d'Adidas fins el darrer. Hi ha qui pensa que un sponsor és una vaca que s'ha de munyir; nosaltres pensem que un sponsor és una vaca que pastura al mateix lloc que nosaltres, i per tant hem de menjar tots del mateix. També cuidem molt la relació amb les institucions.

- Què es paga amb la inscripció de la cursa ?

Només l'obsequi ( no la bossa del corredor ) correspon entre el 55-65% del pressupost total de la cursa. Si el corredor paga 20€ , l'obsequi costa com a mínim el que paga el corredor o més. Un 15% del pressupost de la cursa va al corredor d'elit, però aquesta partida no surt del corredor popular sinó els paguen els esponsors o institucions. També gastem molts diners en activitats paraleles, com la festa de la presentació de la cursa i tots els actes paralels. Però creiem que ens els hem de gastar per donar també una dimensió social a la cursa. Un altre exemple és que paguem un autobús que ve de Barcelona amb 50 massatgistes. Una altra despesa important és l'entrepà i la beguda dels 700 voluntaris. També hem de pagar dos autobusos que han de portar i recollir els voluntaris repartits en tot el recorregut. Altres petits detalls que s'ha de pagar i la gent no se n'adona; tenim 3 canons d'aire calent al pabelló, tenim una brigada que neteja el pabelló abans i després de la cursa, el brou que fa en Pep Salsetes és natural i que es fa a partir de les 4 de la matinada.

- Imaginem que has de viure moments de molta tensió. Quin és el pitjor i el millor moment d'organitzar una cursa com La mitja.

El pitjor moment que hem tingut ha estat la mort de l'Albert. No me m'oblidaré mai. Sempre el recordaré estirat al terra i sempre tindré un agran afecte pels seus pares. I el millor moment és quan entra a meta el darrer corredor. A més sempre tenim una persona que se'n va a l'hospital i m'informa sobre l'hora que se'n va el darrer corredor cap a casa. Aleshores ja respiro tranquil.

- Sabíem que ens comentaries aquest luctuós fet però s'ha de dir que des d'un punt de vista estadístic, amb tots els corredors que heu tingut és una cosa fins i tot normal. quantes persones cada any van a l'hospital? Es disposa d'alguna mena d'assegurança?

Nosaltres tenim lògicament una assegurança. Sempre tenim 6 ó 8 persones que van a l'hospital.

- Portar a Gebre, Baldini o Wanjiru ha d'haver estat una gran experiència. Ha de ser molt complicat portar atletes d'aquesta categoria, i no només per l'esforç econòmic que suposa. Ens imaginem que els contactes es fan amb els seus manàgers, però els atletes són propers o són mega estrelles tipus estrelles de cinema amb les seves manies i capricis?

Generalitzar sempre és difícil, però per exemple, en Gebre; és un tio molt simpàtic, molt alegre i extrovertit, però també té els seus “tics”. Va veure a l’stand de adidas unes sabatilles i les volia com fos. Va fer moure cel i terra a Adidas per conseguir-les, perquè a l’stand no tenen tots els números. Doncs com les volia, Adidas va haver d’anar botiga per botiga fins que les va aconseguir. Tots tenen en comú que mengen molt poc i es cuiden molt.Mengen moltes amanides i té enlloc de cafè. Acaben de córrer i es posen dins de banyeres de gel com el Wanjiru. Tots cuiden molt els temps de descans; venen a l’Ateneu però a tal hora s’acaba. Si van als gegants i s’ha quedat que seria una hora, a l’hora cal marxzar perquè han de descansar. Tenen molt clar que són uns professionals i no se la poden jugar. Quan parles amb ells te n’adones que tenen les mateixes preucupacions que nosaltres; qué passa quan no assimilen el volum de treball, les lesions, etc..; la mentalitat és la mateixa.

- La mitja ha experimentat una progressió espectacular durant tota la seva vida. Podríem dir que sempre ha estat una cursa pionera en molts aspectes; l'ambició d'una gran participació, l'obsequi d'un regal molt atractiu, organització d'activitats paral.leles com la mini, la cursa de gegants, el debat de l'Ateneu, el fitxatge de grans figures com Gebre o Wanjiru, etc.. Podem dir que la Mitja ja ha tocat sostre ? O encara podem esperar més novetats en properes edicions?

En el tema dels obsequis és extraordinàriament difícil poder innovar; seria genial poder regalar unes sabatilles, però necessitariem 12.000 parells de sabatilles, ja que si tenim 8000 inscrits s’ha de tenir un 50% més de sabatilles per assegurar que tothom tindria el seu número. Però conforme vagi evolucionant la tècnica, encra es podran veure coses diferents; per exemple, diria que sóm poques les curses que hagin donat un rellotge de la qualitat que van donar nosaltres.No hem donat un pulsòmetre perquè se'ns escapava del pressupost; no podem fer pagar 35€ i donar un pulsòmetre. Tot i això, proporcionalment, nosaltres entenem que som una cursa barata, donat la relació preu inscripció amb tots els serveis que donem.

- Hem tocat sostre a nivell de participació ?

Crec que podem crèixer; el problema no és la sortida, és l'arribada. La sortida es pot fer esglaonada en 3 ó 4 tongades separades 2 minuts. Al pati del pabelló és el coll d'ampolla. Hauríem de fer una arribada diferent, de manera que la gent hauria de fer tota la volta al pabelló per donar temps i espai.

- Conseguir un pitrall a Granollers és una tasca que cal fer amb temps perquè cada any s'eshaureixen abans.  Explica'ns quantes trucades reps cada any de gent que et demana un pitrall perquè se n'han quedat sense. Tens alguna anècdota curiosa ?

Moltes, però entra dins de la part del jóc. He rebut trucades d'alcaldes demanant pitralls que no m'hagués imaginat mai demannt si us plau un pitrall.. Nosaltres guardem uns pitralls pels sponsors, però també s'acaben. Un cop em va trucar un sponsor que em va demanar que fes el que vulgués, però necessitava un pitrall per un client molt important. Però la gent és conscient del problema, i molta gent em truca dient que s'ha lesionat i que posen el pitrall a disposició del que el pugui necessitar. En aquest sentit, nosaltres no posem cap problema en canviar el nom del pitrall sempre que es faci amb antelació. El que no es pot fer és córrer amb el pitrall d'un altre. Això no es pot fer perquè aleshores no estan coberts per l'assegurança. A més si corre un home amb el pitrall d'una dona, pot portar problemes greus a les classificacions.També hi ha gent que corre sense pitrall ( al voltant del 2% ), però no els deixem baixar al pati. Abans no els deixàvem passar per meta, però teníem individuus que a més de córrer sense pagar, encara es barallaven amb el pobre voluntari i vam decidir deixar-los entrar però que no baixessin al pati.

- L'edició de la mitja'2010 ja ha passat i és hora de fer balanç. Quina valoració faries de l'edició d'enguany?

Ha estat un any, meteorològicament estrany; vam passar d'uns dies abans de 7º a córrer amb 17º. A més van retardar 15' que va ser un èxit. I l'any vinent encara el volem retardar 15' més per fomentar la participació del públic. Hem detectat també que hi ha més gent que ha pres dues ampolles per veure. És una cosa que hem de tenir en compte per futures edicions. Estem sent pioners en el tema del medi ambient, i enguany, per exemple vam posar tres cistelles per a que la gent no tirés les ampolles al terra. Però curiosament ens les van prendre al final de la cursa mentre recolliem...

- La Mitja ha estat catalogada com la millor mitja de l'Estat. Quina creus que és la millor mitja d'Europa i què ens falta per igualar o superar-la?

Hi ha Goteborg, Newcastle, Lisboa... Nosaltres amb 6000 participants sóm insignificants amb comparació amb Goteborg on corren 30.000 persones. La cursa es fa a les 12 del migdia i només Adidas factura un milió d'euros venent samarretes i productes els dies previs. L'organització va a càrrec d'una empresa privada per fomentar la ciutat. és un altre món.

- Fes-nos, si us plau, quina és la teva valoració de cóm veus el món de les curses popular i de l'atletisme d'elit.

El món de les curses populars  no ha tocat sostre encara, però en canvi a nivell d'èlit hi ha un estancament important.

- Malauradament el dopatge és una lacra en el nostre esport. A La mitja hi ha control antidopatge ? Creus que existeix el dopatge també en els corredors populars?

Sí, tenim control antidopatge. Hi ha un jutge àrbitre i per sorteig es trien dos atletes entre els 10 primers i primeres per passar el control. De moment encara no hem tingut mai cap disgust en aquest sentit. Podria haver algun cas aïllat en algun corredor popular pel fet d'haver-se pres un frenadol, per exemple, però de forma conscient, prenent EPO, per entendre'ns, no ho crec.

- Si en Gebre o Wanjiru haguéssin fet un rècord mundial, s'hagués pogut homologar?

Sí. El circuit està perfectament homologat i en cas de fer-se s'ha de tornar a mesurar. Nosaltres no tenim previst un circuit per fer rècords, però tot i així és un bon circuit i molts atletes han fet molt bones marques.

- No et faria il.lusió córrer la teva mitja ?

Sí, de fet ho vaig fer a l'edició del 20è aniversari i l'edició de l'any vinent la 25ª també la faré. Espero poder-la fer a 4'45'' per km.

Per finalitzar, deixa'ns agraïr el temps que ens has donat, i comentar-te que el nostre club, tot i ser un club modest, estem disposats a poder ajudar, en la mesura que ens sigui possible, a fer que aquesta mitja més gran i millor. Moltes felicitats i ànims per seguir organitzant aquesta mitja tan especial per tots els atletes del nostre club.