dijous, 27 de maig del 2010

Crònica de la marató de Copenague, per Jaume Aragonès

Com sabeu 3 membres del nostre club vam participar a aquesta marató una mica desconeguda amb un objectiu principal; evitar fer el ridícul cantant al Karaoke post-critèrium.

El resultat; ja a l'avió vam començar a practicar el " Susanita tiene un ratón...". No ens acabem de posar d'acord si el Toni farà de Fofito i jo de Miliki o a l'inrevés...

Copenague és una ciutat amb un evident encant turístic i això i el fet que presentava un circuit força pla, ens va fer animar d'emprendre aquest repte.
Tot i que a la fotografia anterior se'ns veu força contents, cal dir que per aquesta marató no em presentava gaire optimista; és la primera vegada que corro una marató a finals de maig, i normalment a aquesta època ja no ens queden gaire ganes de fer kms i ve més de gust fer curses més curtes o fins i tot una mica de pista. A més a més tampoc no feia tant de la darrera marató a Barcelona . D'altra banda, fins a darrera hora no vaig saber que finalment em pogués desplaçar per uns problemes familiars que per sort es van solucionant. I per si no fos suficient teníem el volcà fent la guitza.

Per sort tot va anar bé, i dijous al vespre vam poder volar cap a Copenague. Divendres el vam dedicar a anar a buscar el pitrall i fer turisme. La fira del corredor era bastant senzilla, però vam poder recollir el pitrall sense cues. Per la nit vam anar a sopar a una pizzeria al Parc d'atraccions més antic del món que és el Tivoli i que és prou cèntric.

Patejar-se una ciutat és sempre cansat i és molt millor fer-ho divendres que dissabte, el dia abans de la marató. Dissabte al matí encara vàrem fer una mica de turisme. Em podeu veure amb la cèlebre sireneta. Aquests danesos són la repera i com que actualment està a l'exposició universal de Xangai, vam posar una pantalla on es veia en directe la sireneta de Xangai.

Vam dinar a una pizzeria italiana, on com no pot ser d'una altra manera, ens vam trobar un grup de catalans, més concretament de Castellar i Vacarissses, que aprofitant el cap de setmana llarg, havíen decidit fer turisme. Ens van desitjar sort i ens van dir que si ens veien, ens animarien a la marató, com finalment va succeir. A la tarda mentre els que corríem la marató descansàvem a l'hotel, la Mireia es va dedicar a fer de fotògrafa per Copenague.

Com bé sabeu, el sopar pre-marató és tradicional de fer un bon àpat a base d'hidrats de carboni. L'efectivitat d'aquesta pràctica és prou dubtosa, però a mi m'agraden les tradicions, i per tant vam sopar uns linguini fruiti di mare, com que com diu el seu nom, estaven di puti mari. El sopar el vàrem fer en companyia d'uns amics de corredors.cat que també corrien la marató.

Va ser un sopar molt agradable, animat pels crits d'alegria del pizzero italià seguidor de l'Inter cada cop que en Milito feia un gol. Curiosament el cambrer era de Castelló i ens va comentar les excel.lències de la vida a Copenague.

S'ha de dir que, tot i que participàvem prop de 12.000 corredors, no hi havia gaire ambient de marató a la ciutat els dies previs. La sortida era prou a prop de l'hotel i no disposava de calaixos, la qual cosa va fer que ens haguèssim de colocar amb força antelació. L'hora de sortida era les 9:30 i es presentava un dia assoleiat i amb una mica de vent. Al final, però el sol va desaparèixer i el vent va bufar força.

Amb el Toni ens vam posar com objectiu intentar un sub 2h34' i evitar així el Karaoke, i per conseguir això la tàctica era semblant a Barcelona; sortir a un ritme prudent i còmode i en tot cas intentar apretar al final. El ritme escollit fou 3'40''/km i el vam respectar escrupulosament. La mitja en 1h17'25''que implica un ritme clavat de 3'40''.

Vam seguir al mateix ritme fins el km 32, on les cames van començar a notar el cansanci, i passàrem a córrer a 3'45'', un ritme que ens assegurava una marca final de 2h35', prou digne ja que el vent bufava en contra cada cop més. Finalment el Toni cap el 38 em va dir que marxés, que no es trovava gaire bé, i que ja arribaria. Vaig dubtar, però finalment, vaig decidir apretar i mirar si podia encara baixar de 2h35'. Vaig fer els següents kms sobre 3'30'' i tot i que el darrer km se'm va fer llarguet, vaig poder encara acabar en 2h34'51''. El Toni, va acusar aquests 4 darrers kms i arribà en 2h37'20''.











El nostre company Javi, que venia a la marató amb un entrenament escàs, no va voler seguir els nostres savis consells, i va pecar de voler córrer massa a la primera mitja.Passant en 1h21' va patir com mai havia patit abans per baixar de les 3 hores.


Resultats oficials:
16è Jaume Aragonès 2:34:51 ( 1:17:21) 3:40 3er 40-44
19è Toni Flores 2:37:19 ( 1:17:21 ) 3:44 5è 35-39
189è Javi Ramírez 2:59:25 ( 1:22:10 ) 4:15 46è 40-44

La conclusió final d'aquesta marató és que tot i que hi corre força gent és encara de segona divisió. El recorregut és força pla, però l'asfalt és molt irregular, es corre sovint per voreres i hi ha trams de llambordes. El circuit, tot i estar tallat al trànsit, es cola algun cotxe, i no disposa ni de la tradicional línia blava. L'organització es prou pobre; sense calaixos de sortida, una arribada on aprofien el rellotge del cotxe que obre la cursa per posar-lo a la línia d'arribada. Els avituallaments són amb gots d'aigua i sovint no és fàcil de prendre el gotet. La fira del corredor és correcte a nivell d'organització però força discreta. Finalment el nivell atlètic no és gaire alt; no contracten atletes d'elit i es va guanyar en 2h24'. Tot i així, enguany, i a diferència d'edicions anteriors, hi va haver un grupet força nombrós al voltant de les 2h30', entre elles la primera dona, una nord-americana ex-olímpica, que fou setena amb una excel.lent registre de 2h30'.

A nivell personal, tot i no assolir l'objectiu inicial, força content. Un cap de setmana llarg amb bona companyia i la meva millor marca des del 2005

8 comentaris:

  1. FElicitat campions!
    a descansar...
    em trec el barret Jaumet, a 3'30 els darrers quilòmetres! chapeu!

    ResponElimina
  2. Enhorabona marathoners!

    Molt bona crónica Jaume. Toni, a tu ja t'he felicitat personalment i espero que en Javi m'expliqui els kms 36, 37, 38, 39, .... una abraçada golfu!

    Si us queden forçes, nosaltres ja anem camí de Frankfurt (unaltre marató poc coneguda).

    Fins aviat!

    ResponElimina
  3. MOltes felicitats!!!
    No tinc cap experiència en Maratons internacionals, però segur que fer una bona marató fora de casa costa més: menjars, descans, turismes "obligats"...
    Tot i això, les vostres marques són espectaculars!!!
    Jaume; estas a la teva 2a joventut!!!!
    Toni; etc un campió!!!
    Javi; això era com un re-debut en marató!! Felicitats!!

    felicitats als tres!!!

    Ah... I per si us fa falta:
    "Susanita tiene un ratón;
    un ratón chiquitín,
    que come chocolate y turrón
    y bolitas de anís.
    Duerme cerca del radiador,
    con la almohada en los pies,
    y sueña que es un gran campeón
    jugando al ajedrez"

    ResponElimina
  4. Moltes felicitats de nou, campions !!!!
    ...i quina enveja “sana” sento al llegir aquestes línees i no haver-les pogut compartir.
    Espero que en breu, la organització del Critèrium, posi a disposició dels afectats el reglament del karaoke, doncs jo em nego rotundament a cantar el “susanita”.
    Fins aviat,

    ResponElimina
  5. Moltes gracies pels vostres anims i felicitacions,Jaume ha resumit realment els tres dias a terres daneses.Es una llastima que no s'animi a escriure la segona part del seu llibre,on algun dia espero que ho fagi i que per lo menys em dediqui alguna linia per les "estonetes" que pasen junts.
    Personalment no estic gaire satisfet de la meva marató,en el km 38 estava per fer 2'34-2´35 i en 4 kms se'n va anar tot en orris
    Excuses cap ni una.
    El Jaume ,genial, em va recolzar quan pitjor ho estava passan,i el tinc que felicitar per la bona marató que va realitzar.
    En quan al Javi,no tinc cap comentari,ell sap realment que te que fer per no repetir els mateixos errors que en aquesta marató.

    Per cert la fotografa i actual atleta del club Mireia Massot,ens va fer de guia per la ciutat,que mes enllà d'ensenyar-nos els millors racons de la ciutat, ens varen fer tots 4 plegats un bon far de riure per les infinitats d'anecdotes trancorregudes en els tres dies de marató.

    ResponElimina
  6. Moltes felicitats craks.

    ResponElimina
  7. Bon dia,de cara la preparaciò per la propera maratò de Barcelona,m'agradaria si algun company-a,pot venir el proper diumenge dia 13,a les 8 del mati, i acompanyar-nos en bicicleta 26 kilometres,i fer-nos d'"aiguador",vull fer un experiment i que res millor que fer-los en un entrenament.
    La motxila i els avituallaments,els poso jo.
    M'agradaria que algu, s'oferis per tal motiu,encara faren marca amb els nous invents!!!

    ResponElimina
  8. Toni, obrirem un fil específic per la marató de Barcelona.

    Diuen que hi ha un tal Alberto Contador, que està a l'atur, que igual et podrà fer l'avituallament...però vigila que no et posi una mica de clenbuterol !

    ResponElimina

Escriu el comentari o resposta que creguis oportú. Si us plau, pel bon funcionament del bloc, recorda d'escriure al fil que correspongui o utilitza la bústia de suggeriments o "off topic" en cas contrari.