Mites de l'atletisme: Paavo Nurmi

Paavo Nurmi (Turku, 13 de juny de 1897– † Helsinki, 2 d’octubre de 1973) , va ser considerat com el millor fondista i migfondista del món durant els anys 20, establint rècords mundials entre els 1500m i els 20 kms. Amb 12 medalles (9 d’or i 3 de plata), és l’atleta amb més medalles olímpiques fins a dia d’avui. Només un atleta l’iguala en nombre d’ors (Carl Lewis ) i només un altre esportista el supera ( Michael Phelps amb 14 medalles d’or )

Nurmi va guanyar 9 medalles d’or entre els JJOO de 1920 i 1928. El 1932 no va poder participar perquè fou considerat professional perquè va rebre diners per córrer. Als Jocs d’Ambers el 1920 , Nurmi assolí tres medalles d’or: 10.000 metres, cros individual i per equips. I fou segon en els 5000m.

El 1924 a París guanyà 5 medalles d’or; 1.500 m, 5.000m (amb només 26 minuts de diferència), 3.000 m per equips, i de nou les dues proves de cros.

Els darrers jocs de Nurmi foren els de 1928 a Amsterdam, guanyant l’or en 10.000 m i plata als 5000 i 3000 tanques. En aquests jocs ja no s’inclogueren les proves de cros, la qual cosa va fer que no augmentés encara més la seva llista de medalles.

Considerat un heroi nacional fou un dels membres amb Viller Ritola, Hannes Kolehmainen i Albin Stenroos d’una generació d’atletes finlandesos que dominaren les proves de migfons i fons als anys 20, i que se’ls anomenà com els Finlandesos Voladors ("Flying Finns"). Viller Ritola, Hannes Kolehmainen, Albin Stenroos .

Tingué l’honor d’encendre la flama olímpica als Jocs de Helsinki de 1952.