Mites de l'atletisme; Roger Bannister

Roger Gilbert Bannister (Londres, Anglaterra; 23 de març de 1929) és un atleta britànic, ja retirat que va ser especialista en proves de migfons. És reconegut a nivell internacional per haver estat el primer home en la història capaç de recórrer una milla (1.609 metres) en menys de 4 minuts. Després de la seva carrera esportiva va començar a treballar com a neuròleg.

Bannister era fill d'una família adinerada, i es va educar en algunes de les millors escoles d'Anglaterra. Va compaginar l'atletisme amb els seus estudis de medicina a la Universitat d'Oxford.

Al 1950 va aconseguir una medalla de bronze en els 800 metres dels Campionats d'Europa disputats a Brussel·les. Dos anys més tard va participar en els Jocs Olímpics d'Hèlsinki 1952, on va estar prop d'aconseguir una medalla, finalitzant 4º en els 1.500 metres amb 3:46,0

Però la seva gesta més important i per la qual és més conegut la va realitzar el 6 de maig de 1954 en el transcurs d'una trobada atlètica que va tenir lloc en les pistes de Iffley Road a Oxford. Hi havia 3.000 espectadors presenciant la prova, i Bannister va aconseguir la victòria en la milla amb un temps de 3:59,4 sent el primer home en la història a baixar dels 4 minuts.

La carrera va ser tot un esdeveniment a Anglaterra i va ser retransmesa per la cadena de ràdio de la BBC, i el comentarista era l'antic campió olímpic dels 100 metres Harold Abrahams, molt conegut posteriorment per la pel.lícula Carros de foc.

La gesta de Bannister va passar a ser coneguda com la "milla miracle", ja que alguns dubtaven que fos possible cobrir aquesta distància en menys de 4 minuts. No obstant això formava part del mite que envoltava a aquesta prova, propagat pels periodistes i comentaristes esportius,  més per ser un "nombre rodó" que a una anàlisi tècnica detallada. De fet la nova marca solament millorava en 2 segons el rècord mundial anterior que estava a poder del suec Gunder Hägg des de feia nou anys.

Solament 46 dies després, el 21 de juny, el rècord de Bannister va ser batut a Turku, Finlàndia, per l'australià John Landy, que va córrer la distància en 3:58,0.

Arran d'això es va generar una gran expectació per veure un enfrontament directe entre aquests dos atletes en una mateixa carrera. Aquesta va tenir lloc el 7 d'agost d'aquest mateix any en els Jocs de la Commonwealth celebrats a Vancouver. Era la primera vegada que Bannister i Landy competien junts. Landy va dominar durant la major part de la prova arribant fins i tot a cobrar un petit avantatge en la tercera volta. Però el final de Bannister era més poderós i va acabar guanyant amb un temps de 3:58,8 pels 3:59,6 de Landy que va ser segon.

Aquesta carrera va ser un gran esdeveniment seguit àmpliament pels mitjans de comunicació a tot el món, i els britànics ho van celebrar com un gran èxit nacional. En 1967 l'escultor canadenc Jack Harman realitzaria una escultura en bronze en la qual apareixen els dos atletes corrent, i que va adornar per molts anys l'entrada de l'estadi de Vancouver. Quan l'estadi va ser demolit, l'estàtua es va traslladar a un altre lloc.

Poques setmanes després de la seva victòria sobre Landy, Bannister va guanyar la medalla d'or dels 1.500 metres en els Campionats d'Europa disputats a Berna amb 3:43,8.

Després d'aquest any Bannister es va retirar de l'atletisme per concentrar-se en la seva professió, i arribaria a ser un distingit neuròleg.

Va rebre molts honors tant al seu país com fora d'ell. Va ser el primer a ser triat com a "esportista de l'any" per la revista americana Sports Illustrated. També va ser el primer President del Consell Anglés d'Esports, i la reina d'Anglaterra li va nomenar cavaller al 1975 pels seus serveis.

La història de Bannister ha estat objecte de dues adaptacions televisives. La primera és una miniserie de 1988 titulada "The Four Minute Mile", protagonitzada per Michael York. La segona és un telefilm de 2005 titulat "Four Minutes", amb Jamie Machlachlan en el paper de *Bannister.