dimecres, 20 d’abril de 2011

Ha mort Grete Waitz

 A l'edat de 57 anys i víctima d'un càncer ha mort un dels mites de la marató. A mode de petit homenatge afegim l'escrit que en Miquel Pucurull ha posat a corredors.cat:

Es pot dir, sense temor a equivocar-me, que la Grete Waitz va ser qui va impulsar la marató femenina a finals dels anys setanta, quan fins llavors es considerava que era una prova massa dura per a les dones.

Una vertadera llegenda a Noruega, la Grete Waitz té una escultura a l’exterior de l’estadi d’Oslo en el seu honor, i fins i tot, el seu país va emetre segells de correus amb la seva figura.
Va ser una molt bona fondista (campiona del món de cros en el 1978, 1979, 1980, 1981 i 1983), però a partir de 1978, en guanyar la marató de Nova York amb 2h 32.29 establint un nou rècord mundial (dos minuts per sota de l’anterior que tenia l’alemanya Christa Vahlensieck), va passar a ser una maratoniana de llegenda.

Després d’aquell triomf va deixar el seu treball de mestra per dedicar-se totalment a l’atletisme, i a banda de en altres proves, va anar aconseguint victòries rere victòries en totes les maratons on hi participava. Resultava estrany que no ho fes.

A la de Nova York va guanyar nou vegades gairebé consecutives: 1978, 1979, 1980, 1982, 1983, 1984, 1985, 1986 i 1988. A més a més, en les dels tres primers anys va batre el rècord del món, essent, en el 79, la primera dona en baixar de les 2h30.

1978: 2h 32.29; rècord del món
1979: 2h 27.32;  rècord del món
1979: 2h 25.41; rècord del món


 A banda de a la de Nova York, la Waitz també va guanyar a la de Londres l’any 1983 i el 1986. En la de 1983 va aconseguir el seu quart i darrer rècord mundial, en acabar en 2h 25.29.

I a més a més, precisament el 1983, va guanyar el campionat del món de marató -la primera vegada que se celebrava la prova femenina- amb un temps de 2h 28.09.

És a dir, que l’any 1983 va guanyar tres maratons. La de Londres, quatre mesos després la del campionat del món celebrat a Hèlsinki, i dos mesos més tard la de Nova York.Per problemes físics va deixar de competir l’any 1991. Malgrat tot, va estar sempre molt vinculada a l’atletisme, ajudant també a l’esport de forma altruista.  Membre del Comitè Olímpic Noruec i d'organismes de l'esport, es va implicar en la promoció de l'esport en col•lectius desfavorits com aturats, discapacitats, drogodependents i grups de presos. També es va fer càrrec d’un equip d'atletes que participen en competicions per recaptar fons destinats a la investigació del càncer. Grete Waitz va escriure diversos llibres i articles en publicacions esportives especialitzades i va col.laborar en programes de ràdio i televisió a Noruega i Estats Units.

Al juliol de 2005 va fer públic que patia càncer, que ha esta la malaltia que sis anys després a acabat amb la vida d’aquest mite, que ens ha deixat a tots els que seguíem les seves proeses una mica orfes.


Pucu

2 comentaris:

  1. De tant en tant entro al vostre blog per tafanejar una miqueta, i sempre que veig algún escrit del Miquel Pucurull el llegeixo de dalt a baix, segur de que la lectura no em deixará indiferent. És una sort que pogueu contar amb ell, perque sens dubte li dona un punt de més al vostre blog, amb un "savoir fair" indiscutible. Com sempre, "chapeau" sr. Pucurull.

    ResponElimina
  2. Tens tota la raó Pol,llegir els comentaris del Miquel, mai et deixen indiferent,és una gran sort que el nostre bloc és nudreixi d'aquest tipus d'informaciò.

    ResponElimina

Escriu el comentari o resposta que creguis oportú. Si us plau, pel bon funcionament del bloc, recorda d'escriure al fil que correspongui o utilitza la bústia de suggeriments o "off topic" en cas contrari.