divendres, 23 de setembre de 2011

Entrevista a Lluís Baella; nou rècord de la Matagalls Montserrat


Lluís Baella , després de batre el rècord i deixar-lo en 8h13'
Ara feia mesos que no feiem cap entrevista. Hem aprofitat que aquest cap de setmana s’ha celebrat una nova edició de la Matagalls – Montserrat per parlar amb en Lluís Baella. Ens citem a casa seva i mentre m’obre la porta, llegeixo un dibuix dels seus fills que diu ; Benvingut a casa , Campió!

Com sempre comencem l’entrevista demanant-li qui és en Lluís Baella?
En Lluís Baella és el marit de la Sandra i el pare del Bernat, del Pau i del Martí i a qui li agrada córrer.


Has estat notícia perquè aquest passat cap de setmana has recuperat el rècord de la Matagalls – Montserrat. Des del 2006 en què també vas fer el rècord amb 8h31’ no havies tornar a participar. El fet que fa 2 anys et van batre la marca ha estat una motivació extra per tornar-hi enguany?
Jo sempre he pensat que les rècords són per batrel’s. Ara feia cinc anys que no feia la Matagalls, perquè havia nascut el Martí , anava molt cansat, no podia entrenar i fins i tot havia deixat de fer esport. Potser fos un alicient però sincerament jo no pensava poder fer aquesta marca. Jo pensava que entre 10 i 11 hores era factible. Baixar de 10 hores ho veia difícil però no impossible però fer el rècord no ho veia factible sincerament. El que tenia molt clar era que per batre el rècord havies d’arribar a Sant Llorenç amb 4h justes i a Monistrol en 7h30’ per tenir almenys 45’ per pujar a Montserrat. El que va passar és que quan vaig sortir tenia 2 opcions; o sortia a fer entre 9 i 10 hores ( que ja costa molt ) o sortia a córrer molt i veure fins on aguantava i vaig fer això amb el risc que o bé no acabes o bé trigues molt més del que hauries trigat si triaves la primera opció.


Quin entrenament has fet per preparar-la? Has variat alguna cosa de quan vas participar la darrera vegada?
Fins al febrer entrenava al migdia ( no arriba a una horeta ) per entrenar la mitja de Granollers sense fer res de muntanya, i a partir de Febrer vaig començar a córrer per la muntanya, un parell de dies a la setmana, ja que volia fer la Ultra Trail d’Andorra. I a partir del mes d’agost ja m’he dedicat més intensivament a entrenar la Matagalls entrenant pel mateix circuit.


Quin punt del recorregut consideres més difícil? A on ho vas passar més malament?
A on ho vaig passar més malament amb diferència va ser la pujada final a Montserrat. I enguany especialment, però potser el tram tècnicament més complicat sigui desde la Casa de l’Obac fins a Vacarisses.


Què és el que prens durant la travessa? Fas alguna mena de dieta especial? i els dies previs?
Barretes energètiques típiques però per la manera meva de ser, el que em va millor són menjars tipus entrepà de pernil. No faig una dieta especial els dies previs; em van comentar de menjar més proteïnes abans d’una ultra però no ho he provat.


A partir de quin moment et vas adonar que faries aquest temps estratosfèric?
Quan vaig arribar a Sant Llorenç i vaig veure el rellotge que portava 4 hores, sabia que tenia opcions de fer-lo. Però una cosa és saber que tens opcions de fer el rècord i una altra cosa és saber si hi ha algú per davant o per darrera teu que vagi millor encara. Fins que no vaig arribar adalt i va passar mitja hora, no vaig ser plenament conscient d’haver recuperat el rècord.


Creus que podràs millorar aquesta marca ?
Si em preguntes avui si tornaré a fer la Matagalls, et diria que no perquè estic baldat, però realment ho veig ja molt díficil. Igual podria guanyar una mica de temps si hagués sortit més d’hora i no hagués hagut d’avançar a tanta gent. Però mai se sap, perquè aleshores també pateixes més calor.


Què és el primer que vas pensar quan vas acabar la Mm i vas veure que havies millorat el rècord?
Vaig pensar que bé que ja he acabat i no he de córrer més.


Jo ja ho sé, però recorda’ns a qui li vols dedicar aquesta gesta.
A la família sens dubte.


Quan penses que podria arribar a fer un crack com el Kilian Jornet a la MM?
Tranquilament faria mitja hora menys. I no només el Kilian sinó molta altra gent.


Normalment participes en ben poques curses. Què és el que té la Matagalls que no tenen altres proves ?
Està aprop de casa. Em permet entrenarla pel circuit. És un perfil que se m’adapta ara molt bé. Quan era jove preferia curses més curtes amb més desnivells i ara prefereixo que siguin més llargues i amb pujades més suaus.


Què és el que més t’agrada i menys t’agrada de la Mm?
Hi ha moltes coses que m’agraden. Potser el fet que no sigui competitiva i sigui més un repte personal. Ho trobo molt maco. Potser no m’agrada que s’hagi de fer tantes hores de nit, però també te l’avantatge que no fa tanta calor.


Cóm és la “convivència” entre els corredors i els marxaires a la travessa. Et suposa un inconvenient important haver de superar prop de 2500 persones? Perquè tu vas sortir cap a les 17:30 i vas arribar el primer al Monestir, oi?
Potser hi hagués algú que s’enfadés amb mi. Jo anava demanant si us plau que em deixessin passar però no sempre és fàcil. Jo crec que s’ha de poder combinar els dos perfils; qui vol caminar ha de poder caminar i qui vol córrer ha de poder córrer. I si hi ha algú que vol córrer s’ha d’esperar però si li deixen passar, doncs, molt millor naturalment. Potser la solució més fàcil seria deixar sortir als corredors primer i als marxadors després.


La Mm no és competitiva. T’agradaria que ho fos? Participaràs a la Mm ultra de 100km que sembla que es farà al juny del 2012?
Avui, com he dit abans, et diria que no perquè estic molt cansat. Però a més a més el Setembre per a mi és molt mala època. Jo sóc professor i al juny vaig molt cansat. El final de curs d’un professor és molt angoixant i per tant és molt mala època.
Un dels grans alicients i encerts de la Matagalls és que em planteja com un repte personal, però més que competitiva sí que m’agradaria que es pogués fer de manera que la gent que volgués córrer pogués sortir davant i així poder córrer més fàcilment i amb més hores de llum.


Perquè creus que darrerament hi ha tanta gent que participa en curses de muntanya o simplement corre habitualment?
Penso que tot és cíclic. Als anys 80 hi va haver un boom de córrer, després va baixar i ara ha tornat a pujar. També cada cop hi ha més consciència per la salut i la natura.


I ara què? Quins són els teus propers objectius atlètics ?
Ara mateix descansarem uns dies i prepararem la mitja. De moment la marató no me la plantejo. Prefereixo la mitja de Granollers que és aprop i és molt maca.


Tu tens una família amb tres fills. Cóm consegueixes compaginar la vida familiar amb els entrenaments llargs que es requereixen per fer les marques que fas?
A mi em costa tenir temps per entrenar. Ara la sort que tinc és que 3 dies al migdia que puc entrenar encara que sigui menys d’una hora i enguany tindré la possibilitat de tenir una tarda lliure a l’escola. I aleshores entreno un dels dos dies del cap de setmana.


 
En Lluís, amb l'equip de suport de l'a4elkm
En Lluís és una persona senzilla i discreta. Enguany ens ha ajudat molt en la preparació de la Matagalls i a més a més hem tingut el plaer i privilegi de compartir una estona durant la cursa amb un home rècord. Nosaltres esperem poder compartir també entrenaments durant la preparació de la mitja de Granollers i ajudar-lo a poder millorar la seva marca personal en aquesta prova.


Els teus fills t’escrivien “ Benvingut a casa; Campió! “. I nosaltres et diem que quan vulguis “ Benvingut a a4elkm, Campió! ”



2 comentaris:

  1. Moltes felicitats Lluís!!! Jo li dono doble valor al repte que has assolit, doncs com tu, sé el difícil que es poder compaginar l'entrenament amb la família.

    ResponElimina
  2. La verdad, es que si me lo cuentan, no me lo creo...
    Lo que realmente me impresionó fue el estado físico con el que llegó, a pesar de pulverizar el récord y de llevar 83km de montaña a cuestas.
    Cuando nos lo cruzamos en Vacarisses, parecía que había salido hace 20 minutos: como un bala y con un estilo immaculado; y al llegar a Montserrat, mientras el resto de gente llegaba muy tocada, Lluis llegó como si nada... yo creo que si le dan 20km más se los merendaba sin rechistar!! ...y una vez arriba, en vez de descansar, fue felicitando uno a uno a todo el que llegaba :)

    Deberían ponerle tu nombre a una calle! ..una que sea muuuuy cuesta arriba!!! :D

    Felicidades! ...y a ver si un día coincidimos en algún entreno ;)

    ResponElimina

Escriu el comentari o resposta que creguis oportú. Si us plau, pel bon funcionament del bloc, recorda d'escriure al fil que correspongui o utilitza la bústia de suggeriments o "off topic" en cas contrari.