divendres, 28 d’octubre de 2011

Recull de premsa; MD - Fauja Singh de 100 anys acaba una marató

Carles Gallén 18/10/11

S'imagina vostè complint 100 anys? I si ho imagina, en quines condicions físiques creu que arribarà a aquesta edat? Fauja Singh, un granger nascut a Penjab (Índia) l'1 d'abril de 1911 i emigrat al Regne Unit el 1992, ho havia de tenir prou clar quan diumenge passat va prendre la sortida a la marató de Waterfront Toronto, que va cobrir en un temps de 8 hores, 25 minuts i 16 segons per batre el rècord del món de l'especialitat per a majors de 100 anys.

Sí, ha llegit bé. Amb 100 anys i sis mesos, Fauja Singh es va atrevir a córrer els 42 quilòmetres i 195 metres d'una marató i va aconseguir arribar a la meta. En l'última posició, però la va acabar, una cosa que ningú no havia aconseguit mai a la seva mateixa edat.

Va córrer la primera amb 89 anys

Qualsevol podia pensar que Singh, vegetarià i practicant de la religió Sikh, és un expert maratonià de tota la vida. Ho és, però de vocació tardana, ja que va començar a córrer als 63 anys i la seva primera carrera de fons, sobre 20 quilòmetres, la va disputar als 88 anys després de la mort de la seva dona i d'un dels seus set fills. La seva primera marató la va afrontar a Londres l'any 2000, acabats de fer els 89, amb un objectiu benèfic: recaptar fons per BLISS, una associació d'ajuda als nens nascuts prematurs. I la va acabar en 6h.54 ' batent en 58 minuts el rècord del món de la distància per a un home major de 85 anys.

Des de llavors li va agafar gust a la prova dels 42,195 km. i va córrer sis maratons abans de la de diumenge passat a Toronto. El 2003, amb 92 anys i en la seva quarta presència consecutiva a Londres, va parar el crono en 6h.02 ', i uns mesos després, en la seva primera experiència a Toronto, ho va fer en 5h.40 '01 "i va batre el rècord del món per atletes majors de 90. La setena i última que havia corregut fins diumenge passat havia estat a Londres el 2004 (6h.07 '). És a dir, portava set anys sense participar en una prova de 42 km. encara que ho havia fet en diverses mitges maratons i en la de Toronto, el 2004, també havia batut el rècord del món per a majors de 90 anys en fer-ho en 2h.29 '59 ".

Vuit rècords d'una tacada

Per preparar la seva participació en la marató de Toronto seguia corrent entre 13 i 16 quilòmetres diaris alternant trams corrent i altres caminant ràpid a l'estil marxa. El passat 13 d'octubre li van muntar una competició especial al Birchmount Stadium de Toronto en la qual, controlat per jutges de la Federació Canadenca d'Atletisme, va batre ocho rècords del món per a majors de 100 anys d'una tacada en 100 metres (23 "14 ), 200 metres (52 "23), 400 metres (2'13" 48), 800 metres (5'32 "18), 1.500 metres (11'27" 81), Milla (11'53 "45), 3.000 metres (24'52 "47) i 5.000 metres (49'57" 39), tots ells millors que les plasmarcas de la franja d'edat inferior (95 anys).


La seva major il·lusió, al marge de seguir corrent i batent rècords, és que el deixin participar en un dels relleus de la torxa dels Jocs Olímpics de Londres 2012, quan ja haurà complert els 101 anys.

11 comentaris:

  1. impressionant! sense desmerèixer la fita, em va semblar sentir que no se li havia homologat al no tenir la partida de naixement i no hi havia constància del seu nom nascut al 1911! de totes maneres un bon atleta!

    ResponElimina
  2. Ostres!!igual no esteu d'acord amb mi,però soc de l'opinió que el concepte de correr te que tenir uns condicionants,i no puc jutjar la manera,ritme,etc,etc del senyor Fauja.
    Alguna vegada entrenant per la carretera de les aigues ,hem vist a un senyor de una edat avançada correr,i m´agradaria siusplau que el dia que mostri les meves maneres atletiques com les d'aquest senyor,em pareu i em convideu a anar fer petanca,siusplau em farieu un favor.
    El fet de atrevir-se a disputar els 42 es per dir sempre felicitats.

    ResponElimina
  3. Doncs no, no estic gens d,acord amb tu. Em passo el dia veient bars plens d,avis, fumant i bevent cigalons, sense altra ocupació que la de "passar el dia", i el que aquest senyor del passeig fluvial fa em mereix tot el respecte i admiració.Segur que li prova tan bé la seva estoneta de rodatge, que arriba a casa amb la mateixa satisfacció, o fins i tot més,que el que es calça les sabatilles amb trenta anys menys. I això sempre, sempre és motiu d,orgull.
    Sincerament, tal com gaudeixes del teu atletisme, no t,imagino fent una altra cosa,Toni. Tinguis quaranta, seixanta o cent anys.
    Però calvin, sense represàlies,val? Tú ja saps que t,estimo molt, crac.

    ResponElimina
  4. He posat passeig fluvial? Estic obsessionada...

    ResponElimina
  5. Eva,em sembla que no he sapigut explicar-me,clar que a qualsevol edat es pot fer activitat fisica,dintre de les limitacions que precisament els anys donen.
    Però, et convido un dia a fer una rodadeta conjunta i sobre el terreny t'adonarás que es el que exactament volia dir i no he sabut transmetre.

    ResponElimina
  6. Estoy de acuerdo con Eva, seguro que el avi Pepet quan arriba a casa después de correr con el subidon de endorfinas, seguro que a su señora le prepara un buen capuchino y le enseña donde esta Cuenca. Ole por el avi, lo importante es estar siempre activo.


    PD. La foto de los cuatro barbudos tiene delito, jejeje...
    A parte de la coña, mucho merito al enfrentarse a filipides, me quito el sombrero, después como no vamos a ser nosotros unos nenezas cuando un hombre de 100 años, (reflexión…) , 100 años, acaba un maratón, cuando lo normal es estar pastan fang. Sin palabras

    ResponElimina
  7. Lluis, has visto? Se me ha rajao... ahora, donde dije digo, digo Diego...

    ResponElimina
  8. LLUIS TE AS FIJAO,ESTOS SON DE LOS MIOS (A ROBAR CARTERAS)EL SEÑOR DE LOS PANTALONES VERDES SE LAS GUARDA EN EL PAQUETE.

    PD.YA QUISIERA YO, CON 100 PODER SALIR A LA PUERTA DE LA CALLE

    ResponElimina
  9. Jajaja ya te digo, el del pantalón verde es pa flipar Reyes, lo que no he comentado la foto porque no se por donde empezar, me queda grande.
    Eva ya te digo, yo no quería, no he sabido explicarme…. Se ha rajado completamente, donde dije digo, digo Andrés, Pepe, tomas…… jejejeje

    ResponElimina
  10. Toni yo t'entenc i t'apollo.

    A saber on estare yo als 100 anys, pero si arribo als 100 aquest record segur que ni el probo

    ResponElimina
  11. Va! seguro que todos nosotros a los 100 estamos corriendo... en total, si no nos podremos jubilar hasta los 95 años, y tendremos una clausula con el banco de que estamos obligados no morirnos hasta que nuestros nietos terminen de pagar su hipoteca,,, algo tendremos que hacer para no diñarla :P

    Lo de autentico record (o deltito!) es lo de atreverse a salir a la calle con esos pantalones verdes así!! :_D

    ResponElimina

Escriu el comentari o resposta que creguis oportú. Si us plau, pel bon funcionament del bloc, recorda d'escriure al fil que correspongui o utilitza la bústia de suggeriments o "off topic" en cas contrari.