dijous, 17 de novembre de 2011

Marató d'Atenes

Per Sergi Alexandri



Bé, per començar dir-vos que el qualificatiu general que he tingut aquests dies a Atenes és de sorprès, tant per la qualitat de la seva marató com de la ciutat en sí, però anem a pams.

De la marató, organitzen la expo en el Zappion palau de congressos, on es recull el pitrall, xip que en aquesta edició era Champion Chip, i l’obsequi d’un dels espònsors de la marató que és la casa Adidas. En aquest cas una samarreta tècnica blanca de màniga curta.

A dins del palau, es fa un circuit circular on trobem estands de les grans marques de roba esportiva de running com Saucony, Mizuno, Puma,... merchandising de la marató, begudes isotòniques (powerade és també espònsor de la marató), i a la part final del recorregut, expositors d’altres maratons i de la darrera marató olímpica feta a Atenes l’any 2004.

Del diumenge, tal com diu en Pep Guardiola, em tinc de llevar ben aviat, ben aviat i ben aviat, doncs entre les 5:30 i 6:30 s’ha d’agafar l’autobús que ens portarà per part de l’organització des de Atenes a Marató. Hi ha tres punts de sortida. Un és la Pl. Sintagma, l’altre Evanggelismos, i el tercer Syggrou-fix. Jo em decideixo per el tercer, al ser el més proper al hotel i evitar la Pl. Sintagma, que és on imagino que hi haurà més gent al ser com la Pl. Catalunya de BCN.

La primera cosa que em sorprèn, és que no hi ha cua per accedir al autobús, i una vegada quasi ple, tanca les portes i enfilem carretera. Al ser tant aviat, intento descansar una mica, però és impossible doncs el conductor al iniciar el trajecte ens posa un CD amb anglès i grec, del que hi ha que fer al arribar a Marató per deixar la bossa amb la nostra roba, on poder escalfar, on trobar WC, com situar-nos per calaixos a la sortida, on trobarem assistència tècnica tant abans, al llarg i al final de la marató, on hi ha els avituallaments i com són, etc ... però aquest CD una vegada acaba, torna a començar. Al llarg del recorregut en autobús veus perfectament el lloc per on aniràs a la marató. El circuit és com una cosa semblant a Catalunya, la famosa autovia de BCN a Castelldefels, de dos carrils en cada sentit. Després parlarem del perfil.

Al arribar a Marató, plou i bufa un vent molt desagradable. La temperatura és baixa (recordo que al començar la marató ens anuncien que ens trobem a 10 graus). Sols baixar del autobús, els voluntaris que no se’ls veu la cara doncs van tapats amb impermeables i gorra, ens donen plàstics per resguardar-nos de la pluja. Al anar sol, veig que uns grecs s’avancen i es dirigeixen ràpid cap un lloc a protegir-se de la pluja. Són els vestidors del costat de la pista d’atletisme i uns camps de bàsquet que hi ha a Marató. Ràpidament s’omplen com el metro, però tinc la sort de poder fins i tot asseurem a terra. Els del costat meu són grecs, i parlo una mica amb ells, contesto missatges al mòbil (A la Laura, al Albert, al Quim-Núria i al Jaume) i escolto música per el MP3. Així poc a poc veig per una finestra que es fa de dia.

Arriba el moment de canviar-se i sortir a deixar la bossa als camions que transportaran la roba. Aprofito per fer les darreres fotos, tenint força fred, i dubto si sortir amb el paravent a sobre. Al final decideixo que no. Surto amb la samarreta de tirants i portaré el plàstic que ens han donat els voluntaris fins que tingui calor al cos. Aquest plàstic finalment me’l trec al tercer quilòmetre.

Després d’escalfar dues voltes a la pista d’atletisme a un ritme molt suau, em dirigeixo al meu calaix de sortida, que és el segon. Hi ha un total de set blocs segons registres en altres maratons, i que per no fer la sortida conjunta i tingui massa aglomeració la carretera, deixen passar un minut de sortida a sortida. Fins i tot a les darreres, més temps.

Allí em identifico el Danili (Daniel), que sembla l'home de les neus tapat amb un buf i unes orelleres. La veritat és que era per rebre un premi per identificar-lo. Petem la xerrada i ens desitgem sort.

Sona el tret de sortida puntualment a les 9:01, doncs a les 9 hores surten els de elit, i sense gaires entrebancs comença la marató. Al llarg dels primers metres veig a la dreta de la carretera l’escultura d’un home-guerrer corrents amb la mà dreta porta un full enrotllat i a l’esquerra un escut (imagino que deu ser Filípides, doncs no puc observar el nom). Els primers quatre quilòmetres són en baixada. A més, tenim el vent d’esquena, i al ser tant fort, fins i tot ens ajuda i es nota. Al quilòmetre 5 veig un lloc que s’anomena “Marathon Flame”, on hi ha un pebeter amb el foc encès malgrat el vent que bufa. Poc abans i com moltes vegades observo al llarg del recorregut, hi ha espectadors-es que han preparat unes branques petites d’olivera que entreguen als participants.

Anem per aquesta autovia passant per Nea Makri, Rafina on al costat s’aplega gent amb crits de “Bravo, bravo !!!”. Si em diuen alguna cosa més, no ho entenc. També els nens posen les mans perquè els hi piquis amb la teva palma. Aquesta primera part de la marató, és força planera i si puja, ho fa de forma molt suau, per després trobar una baixada. M’hi fixo, i sempre on acaben les pujades hi ha un semàfor. Això fa, que pugui saber on finalitza la mateixa. A banda, al ser un recorregut molt recte, pots preveure a on s’acaba la inclinació.

A la mitja marató veig que el meu rellotge marca 1:42, cosa que em deixa força satisfet, i a més veient que em trobo amb sensacions molt bones.

Al avituallament de Pikermi, observo com una part dels voluntaris ballen al so de la música "Zorba el grec" de la pel•lícula on surt com actor principal Antony Quinn, ens deleiteixen amb el ball típic grec, el sirtaki.

A partir d’aquí i fins el quilòmetre 31, la marató canvia el perfil, i es va contínuament pujant, a vegades amb pujades fortes, veig que els meus parcial s’enfilen per sobre de 5 minuts el quilòmetre. Em pregunto, que com pot ser allò? Jo em trobava bé, però aquelles pujades i el vent ja pasa a ser frontal-lateral, sobretot per la part de la dreta noto que m’arriba, fa que no pugui anar tant còmode com abans. Evidentment també ajuda que estiguem ja a la segona part de la marató. Passem per Pallini anant cap a Agia Paraskevi.

Tal com m’havia dit en Danili (Daniel) i escrit a corredors.cat, això finalitza al quilòmetre 31. Doncs apa !! ens mentalitzem per arribar al 31 com sigui, que després ja baixem suaument cap a Atenes. Costa d’arribar, però tot just després de pasar per un túnel on una banda a tota castanya amb timbals, amb un soroll i ritme espectacular que ressona allí dins, per enfilar una darrera pujada, ja anem cap avall. Tant jo com la resta observo que estirem les cames per intentar avançar més ràpidament. Veig que torna la normalitat i torno anar per sota de 5’ el quilòmetre. Començo a fer càlculs, i veig clarament que baixaré de 3:30 si no faig alguna errada greu o el cos em diu que prou.

Aquests darrers 11 quilòmetres ja hi trobem més expectació al haver parades de metro. Recordo britànics amb la seva Union flag, també una noia amb la Ikurriña, i alguna que altre bandera espanyola. Catalana o estelada, per desgràcia, cap.

Així com fins aquell moment les vistes al llarg del recorregut eren vistes de benzineres, Eko, Bp, etc ... grans hipermercats com Carrefour, empreses i construccions de pisos, alguns sense finalitzar els blocs, i la resta de vistes són el d’una carretera, ara ja es nota que ens apropem a la capital grega per veure ja una ciutat amb més cara i ulls.

Estic content i feliç ja al quilòmetre 37, doncs en cap moment m’he trobat malament. Les cames es troben bé, sense avisos de rampes, i tampoc excessivament dures. Gaudeixo metre a metre del circuit, i quan veig a públic, l’animo a que ens donin suport. Ells ho fan encantats, malgrat sols entenc aquell “Bravo, Bravo !!!”.

Ja tinc ganes d’arribar al Panathenaikon o Kalimarmaro (bell marbre), estadi olímpic on es van celebrar les primeres olimpíades al 1895. Al estar tant a prop de l’arribada, a les dues bandes del circuit, ja hi trobem força gent, imagino que la majoria són familiars dels participants, on és un goig poder gaudir aquells moments.

El darrer quilòmetre es fa etern, doncs jo imaginava que podria veure l’estadi, i no el veus fins que et trobes 50 metres davant d’ell al fer un petit gir a la dreta després d’una baixada espectacular.

Allí sí que és la bogeria total i satisfacció personal d’un mateix, de haver-me matxacat, matinant moltes vegades quan encara els carrers de la ciutat de Barcelona dormen. O els entrenaments que he fet per Cunit, per la carretera de les Aigües, o anant de Barcelona a Ocata sol, tot aquell esforç, treball i constància, es veuen recompensats per viure el moment en la màxima intensitat possible. O almenys, així ho veig jo.

A la llunyania veig una senyera. Sí, són elles. La meva filla i la Laura. Entro al estadi, i com imagino que a molts els hi deu passar, voldries aturar-te i mirar tot allò que t’envolta. La música a tota màquina, i un speaker que anuncia els noms dels arribats. Evidentment no diu tots, doncs ja arribem uns quants en aquell moment i no té temps de dir-los tots, però sí alguns. El meu, no. Els 100 metres amb aquell tartan negre-gris, amb el contrast de marbre doncs fa un efecte espectacular. No sé que fer, però em dirigeixo al públic una vegada més, perquè ens animi. Els hi aixeco els braços, motivant a que cridin. Ràpidament responen i per dins es deuen preguntar que fa aquell?

Al passar per davant de la Maria i la Laura, els hi llenço un petonàs. Que menys !!! Amb aquell fred, fort vent, pluja fina en alguns moments, i fins i tot un sol pobre en algun moment, entro amb 3:29:14 real. Posició 768 de 6144 arribats.

No sóc ni Filípides (guerrer que va anar corrents de Marató a Atenes per anunciar la victòria dels grecs al perses), ni Spiridon Louis (primer guanyador de la marató olímpica), però aquest diumenge 13 de novembre he gaudit com molt poques vegades he fet d’aquesta distància.

Efjaristo Atenes !!

12 comentaris:

  1. Gran crònica ! Sergi, estàs posant el llistó molt alt.

    Aviat penjarem el reportatge.

    ResponElimina
  2. Buena cronica y felicidades por el resultado, se nota que disfrutaste atope del Maraton.

    ResponElimina
  3. Sergi aixo si que es una cronica.Jo necesiteria 42 dias i 195 minuts per fer una cronica com la teva.Felicitats per la Marato!!.Benvingut al club.

    ResponElimina
  4. Acabo de llegir la teva crònica,gran resultat en una Marató que pel que dius no es precisament plana !

    ResponElimina
  5. una cronica muy currada, dan ganas de hacerla. estoy inscrito a la mitja de mataro, ¿hay alguien del club que se haya podido inscribir?ya que se an acabado este año muy rapido las inscripciones .un saludo y bienvenidos todos los nuevos fichajes

    ResponElimina
  6. Sergi,molt xula la cronica,fa que encara tinguem més cuquet de marató,felicitats!!

    Fernado, jo hi vaig a Matarò,però estava també en anar a Tarragona,si algú del club vol el meu pitrall perqué es la cursa de la seva vida,o perquè no te maquinillas o sabons per passar l'any,li venc sense cap problema.

    ResponElimina
  7. Nois, moltes gràcies per els comentaris.

    Les cròniques les faig per poder tornar-les a llegir quan sigui gran ...

    Dels nous fitxatges, també hi ha molt bons cronistes. Ja ho veureu.

    Però encara resta, doncs també hi ha vídeo, que es troba al forn de Granollers. Com divendres són les estrenes al cinema, imagino que aquest cap de setmana els veureu.

    A veure quan ens veiem fent un entrenament conjunt, oi míster?
    Pot ser a Granollers, eh !!

    ResponElimina
  8. Felicidades por la cronica y por tu maratón, ambas cosas, supremas, intentaré seguir tu estela virtual en Sevilla y acercarme a tu buen registro que has tenido en Atenas, para mi, en estos momentos sería una gran marca.
    No nos conocemos, pero espero algún dia poder estrechar la mano y compartir algún entrenamiento.
    Un abrazo y bienvenido al club.

    Cuando terminaba de leer tú cronica,que sinceramente me he emocionado,porque me traía recuerdo de haber vivido esas sensaciones, allá por el año 93 cuando hice el maratón de Venecia, he pensando en mi amigo Javi Ramirez,y me he dicho: habrá podido terminar de leer la cronica o habrá dejado una parte para seguir mañana? Javi, yo también te quiero... un abrazo company!!

    ResponElimina
  9. Que te voy a decir que no te hayan dicho sobre esta crónica, que el Albert Caballero no tiene nada que hacer a tu lado.Jose Domenech,dejame dormir que aun estoy leyendo tu crónica, yo también te quiero.Nos vemos...

    ResponElimina
  10. Sergi, després de veure el reportatge està clar que tenim pendent un viatge a Atenes.

    Però hauries de practicar una mica més el teu anglès. Fins i tot jo l'entenc !!!!

    ResponElimina
  11. Tens raó. Hem de tornar a organitzar un altre entrenament conjunt. De moment però jo només podria venir a fer-vos fotos per guanyar-me l'esmorzar de rigor.

    ResponElimina
  12. Ja, ja, ja, quin fart de riure amb el final del reportatge! Ets un showman Sergi!! Molt bona la crònica i el reportatge fotogràfic.

    ResponElimina

Escriu el comentari o resposta que creguis oportú. Si us plau, pel bon funcionament del bloc, recorda d'escriure al fil que correspongui o utilitza la bústia de suggeriments o "off topic" en cas contrari.