diumenge, 25 de març de 2012

Marató de Barcelona 2012; el reportatge ( 1ª part )



Resultats:

23 comentaris:

  1. BRAVO per a tots els que heu participat i en especial a aquells que heu debutat en aquesta proba tan especial i al record femeni que ens a portat la mireia.

    El sol fet de correr i acabar una marato no es mes que la mostra que entre les cames teniu un parell de lingots d'or ven quadrats (amb permis de la mireia)

    Volem sensacions pos cursa.
    D'aquestes contradictories que sols la marato donen.

    Del plan. Cagun el filipides perque no es va parar al km 34-35 i m'hagues estalviat aquesta agonia i un cop a meta.Gran filipides gran, gran per fer historia i regalarnos per sempre auqesta prova tan gran i especial.

    Lo dit croniques.

    ResponElimina
  2. Moltes felicitats a tots els que vareu acabar. A més a més, amb uns molt bon temps tots.

    L'enhorabona també a la reportera. Gràcies pels segons de glòria.

    ResponElimina
  3. Ja us penjaré crònica quan la tingui redactada.

    Per començar agrair el suport de l’Albert Thierri Tatjé, que en els moments més delicats de la marató el vaig tenir al meu costat. Jo crec que s’ha equivocat d’estudis i tenia de haver fet psicologia, doncs quan en els darrers quilòmetres em passaven corredors i corredors, quan jo en passava un, em deia: “Vinga, que aquest abans l’havia vist molt per davant teu …”.

    Gràcies per ser-hi al Albert Domènech i al Mike, doncs als primers quilòmetres juntament amb l’Albert van estar donant color a la marató.

    També vaig veure a l’Eva a la Pl. les Glòries, donant suport com sempre. Gràcies !! No et canviïs mai el color de cabell, doncs a primera vista et veig, sempre i quan li agradi al Calvin, es clar.

    A la Núria, que en al darrer quilòmetre, estava ella esperant a veure cares conegudes per donar al seu suport.

    Al Quim, que malgrat no veure’ns també deuria patir al no veure’ns fins ben finalitzada la marató.
    I a la família Tatjé, que com sóc petit, no ens vam trobar entre tanta gent. Llàstima !!

    I evidentment, que malgrat no entren per el bloc, a la Maria, la meva filla, i a la Laura que juntament amb els meus pares, van estar esperant la meva arribada. Sense ells, res seria el mateix.

    Ah !! 3:29:16, que ni fu ni fa. La mitja amb 1:40 i a partir del 32 – 33 es va acabar tot el que duia. Llàstima doncs el tram de Diagonal Mar d’anada i tornada, mentalment se’m fa dur de debò, i ja l’havia passat.

    Al 2013, hi tornem !!

    ResponElimina
  4. Va una petita crònica

    He fet i acabat la marató de BCN amb calda, calor i sol, unes condicions que no s' adapten al meu perfil atlètic, ni jo, ja que sóc massa alt..je,je,je..

    Un resultat igual que la darrere que vaig correr, la Copenhagen Marathon 2010.

    He trobat un circuit una mica més complicat,el paral.lel pujant 2 Km fa mal.He començat bé amb un ritme corecte segons l ´objectiu previst,ja a l'alçada de diagonal mar he tingut sensacions rares, de dubtes, però passat el Km 32 he tornat agafar ritme i he fet una part final prou bona fins a meta.

    Sincerament em passo a les maratons de tardor i de països freds.

    El Dome i l ' Albert estaven a tot arreu moltes gràcies pels ànims.

    Quim també allà a falta de 500m per l' arribada pel teu suport !

    ResponElimina
  5. PARTE 1

    *Al equipo de soporte: buf, buf, menudas risas. Momentos inolvidables con mis chicas y nuestro niño (Dani, no hagas caso a Meritxell, mi sobrina es mucho más alta y guapa...jeje...) Gracias, Montseta, por venir "tacones en mano" a animar. Eres un solete. Reyes, mi arma, te echamos de menos. Ya hubiera sido la hóstia, seguro que contigo paran el tren...
    *A los corredores: Felicidades a tod@s! Por los 11-ONCE-11!!!! minutos menos de Uri (a partir de ahora "Salvaje-Uri"); Por el nuevo récord femenino de la guapísima Mireia ( alias la "sonrisa más dulce del club"); por las pilas duracell de Risto, que bailaba y animaba el cotarro después de hacer los 42 kilómetros de marras (Robocop...mitad hombre-mitad máquina); por todos y cada uno de los socios que hicísteis más grande este club, Felicidades!
    *A mis "secuestrados" Don Toni Cornellas y Don Miquel Pucurull: Grácias por el buen talante con el que siempre aceptan "dir la seva" a esta simple mortal, que se emociona al tener delante dos grandes maestros del atletismo. Desde aquí mi más sincera admiración.

    ResponElimina
  6. PARTE 2:

    He querido hacer un aparte, para resaltar el papel de las "liebres" de lujo que acompañaron ayer a varios de nuestros socios, y en especial, y si me lo permitís, para Toni.
    Estuvo toda la semana preocupado por cómo afrontaría su carrera Lluis, y decidió empezar y acabar con él. Hizo los 42 kilómetros junto a su AMIGO, a pesar de que los últimos 6 fueron muy duros, por culpa de un gel con "sabor a boniato" (según palabras suyas), que le hizo vomitar nada más llegar a meta.
    Hoy me he emocionado, cuando me explicaba que, quinientos metros antes de llegar a meta, le pidió a Risto que le diese la mano, y le felicitó por su primera maratón. Entonces le dijo: ahora dale caña, y entra como un campeón, que es lo que eres. Y , nuevamente palabras suyas, se emocionó viendo a su gran amigo entrar en meta con una alegria que no va a olvidar en mucho tiempo.
    Dice que se sintió muy triste con lo de Sevilla, pero que poder acompañar a Lluis en esta gran maratón, en cierta manera, le ha quitado la espinita y le ha devuelto la alegria que a nivel atlético le faltaba este año.

    Va por ti, Calvin, mi más grande y sonoro aplauso.
    Los amigos son, ni más ni menos, la familia que puedes escoger.

    ResponElimina
  7. PARTE 3:

    Sí, parte tres.
    Porque en todo el tiempo que llevo cámara en mano, nunca me habían dicho lo que me dijeron ayer.
    Era el kilómetro 26, y veo venir a Sergi Alexandrí, guapísimo como siempre, y le grito para darle ánimos. Y se pone la mano en el corazón y me dice: Evaaaa, te llevo aquí, en mi corazónnnn!!! Y me lanza una de sus (con el permiso de mi Laureta) de sus irresistibles sonrisas,... y me veo a la gente a mi alrededor sonriendo, con cara de "violines de fondo"... y me encantó, socios, me encantó!!!!
    Sergi, tú si que vales!!!!

    ResponElimina
  8. El reportatge de la cursa s'està encara cuinant. Una mica de paciència que una marató és molt llarga.

    ResponElimina
  9. Tot surt; 500 m abans de l'entrada i ja fent manetes...

    PRESIDENT DIMISSIÓ !!!!

    ResponElimina
  10. Sergi, jo crec que fer una mudança el dia abans d'una marató és motiu de divorci. Consulta al teu advocat.

    ResponElimina
  11. Carlos, ja pots mirar el calendari i buscar una marató.

    Dues condicions; que no coïncideixi amb la Behobia i òbviament amb la nostre cursa de Les Franqueses.

    Potser muntarem una expedició a4elkm !

    ResponElimina
  12. LLuís, ho sento no puc fer miracles. Tens un do innat de sortir en totes les fotos amb els ulls tancats.

    ResponElimina
  13. yo empezare diciendo , que a sido una experiencia para mi ,muy emocionante , por el ambiente que se respira . Era mi primer maraton que yo mismo me he autoregalado para mi 50 aniversrio que fue dias atras ,queria ver como era eso de correr 42km ,mi primer obgetivo era acavarla,cuando iban pasando los dias , meses ,ya el obgetivo era hacer menos de 4hrs , , seguian pasando los dias , y ya pensaba en el 3:45hrs , pero llega el gran dia , empieza la carrera , y mevoy con las liebres del 3:30 empece muy bien iba agusto , hasta que en el km 32,mas o menos creo recordar , me empiezan a dar rampas en las piernas y decido aflojar el ritmo que era de 4'50"y me pongo a 5'18", se me pasan un poco pero al ver como se me van las liebres me voy abajo y ando algunos km bastante mal , pero le pongo, un poco de rabia y pienso , que tengo que llegar aunque sea de rodillas ,y me vengo arriva pero empiezo a notar el cansancio , y los dos km del paralel, me costaron como si huviera subido a monserrat,pero al final veo la meta , impresionante la llegada , desde el primer globo hasta el ultimo se te pasa la carrera por la cabeza como en resumen y no te crees que hayas podido llegar hasta hay , incluso se me caen algunas lagrimilas de la emocion .al final 3:40:03 , no esta nada mal , obgetivo cumplido, en el 2013 probaremos bajar ese tiempo.quiero felicitar a todos los que an participado y nos an demostrado que son unos autenticos atletas, tambien felicitar a mirella por el record conseguido , y como no a las animadoras incluyendo al dani tambien , con vosotras las carreras se hacen mas divertidas , y darle las gracias a eva por acercarme hasta mi coche . espero veros a todos el 2013 en plaza españa otra vez mas. Fernando .

    ResponElimina
  14. Es per estar més que contents dels resultats obtinguts de tots els components del club que vareu disputar la marató.
    Amb la mala sort d'en David que es va lesionar,però que segurament a Cardedeu lluitara per endur-se el premi de primers locals.
    Alguns no vareu quedar contents amb les fites aconseguides cosa que demostra lo sumament competitius que som com a club i altres a lo millor, no vareu emplear la tactica adecuada i llegir prou be els 42.
    De totes maneres això va quedar eclipsat pels grans resultats de;
    Oriol, baixar 11 MINUTS de la teva marca personal no està a l'abast de qualsevol, això es sinonim d'ENTRENAR molt i bé.Felicitats!!

    Mireia, pedazo de marca!!!la teva contancia i sacrifici es digne d'elogi. Felicitats!!

    Fernando, quien te ha visto y quien te ve! Fabulosa primera marató.

    Carles molt be la teva tactica,sapiguen en tot moment el teu estat de forma i corren en unes condicions antigrisola.

    Juanjo,digue'm que has entrenat,digue'm que has fet bondat,digue'm que has portat un pla d'entrenament per aconseguir aquesta gran marca.
    Millor no m'ho diguis, enganya'm!!

    Sergi ets el nostre motoret, mai punxas, aviat et tocarà una maratò com la del nostre amic Uri.

    Alfredo, fer 3 hores en la primera marató, es el somni de molts experimentats maratonians, és més, jo crec que tens potencial per esgarrepar molts minuts del teu actual crono,ahir no li vas tenir por, però no li vas tenir respecte,i et va poder costar molt car,vas jugar amb foc,però digne la capacitat de patiment.
    Felicitat Alf!!

    Jaume, tu ja saps la meva opinio del que pensava que fessis la marató,espero que sigui la confirmació de la recuperació de les teves lesions.
    Per cert, no recomanis mai el teu entreno express marató barcelona 2012.

    Lluis,de veritat ha sigut un plaer acompanyar-te en la teva primera marató i poder gaudir d'haver-te ajudat a realitzar una gran marca,practicament doblant,tot un registre!!! Felicitats company!!

    Claca!!! Meritxell,Albert Domenech,Tatje,Montse,Mike,Raul,Jordi,Ismael,Rosi,gracies,gracies,gracies,gracies,gracies i mil gracies!!

    A la nostre reportera Eva, li penso donar personalment!!

    ResponElimina
  15. Jo ja faré la crònica amb temps, ara mateix nomes agrair a tots els que han fet possible el muntatge de la primera entrega del videoreportatge de la Marató.... Mil Gràcies per la banda sonora Eva!!!

    ResponElimina
  16. Ei, Uri, no t,equivoquis, lo de la banda sonora és cosa del Jaume. Al césar lo que és del césar...
    Per cert, quina familia més guapa que tens!!!

    ResponElimina
  17. moltisimes felicitatas a tot! sou els millors! i molt especialment a la nostre maratoniana MIREIA !! que tot hi estar tota la setmana malaltona ha demostrat que el querer es poder.

    als meus companys d´expedició dir-vos... quant ho repetim? un mati inolvidable Montse,Eva, Rosi i nuestro chiquitin Dani !! (mi sobrina no es muy alta pero muy graciosilla je,je..)

    en resum, ha sigut un honor fer costat als companys d´entrenament que la veritat fins que no us he vist entrar per meta he patit una mica ,pero veu-ros cumplir el vostre objecdtiu ha sigut molt emocionat ,ha valgut la pena matinar.
    un peto a tots!

    ResponElimina
  18. Cracks!! Aquest reportatge promet !!! vais a salir todos guapos guapos y resulones ya veréis :)

    Estic agafant el gustillo a això de fer fotus i pendre algo al solet mentre vosaltres correu :P

    Eva… Meritxell… Rosi.. teneis más peligro juntas que un gremling jugando en la taza del wáter!!

    PD: lo de las sobrinas habrá que hablarlo no? ;)

    ResponElimina
  19. Enhorabona a tots els que vareu córrer la marató diumenge, Fernando i Lluis per la primera, i Mireia per la marca, a la resta tant si la vareu acabar com si no, felicitacions, ja que una marató en si ja es un repte, no vaig escatimar esforços en animar-vos, ja que aquest any era al darrera.
    Jaume, me’n alegro que la poguessis finalitzar.
    Salutacions
    Jvi

    ResponElimina
  20. Toni, el teu 1 X 1 analisi tecnica , ho has clavat, n ' estic molt d' acord amb tu. Et veig a Tdp o a TV3 fent els comentaris de la marató olimpica i l ' Eva al flash interview...


    Fernando, bona carrera, surts a la tele al report de E3 de la marató.

    ResponElimina
  21. Moltes felicitats! Quina passada. Tinc enveja sana dels que heu fet per primera vegada una marató i l'heu acabat i a més contens. IMPRESSIONANT.

    ResponElimina
  22. Enhorabuena a todos!!! Vaya pedazo de club! Vaya pedazo de animadores! Vaya pedazo de liebres! Toni, qué grande eres! Algún día el abuelo Peix le contará a sus nietos cómo un amigo estubo a su lado todo el camino ...aunque se salte el momento Brokeback-Montain 500m antes de llegar :D
    Y ya tenemos esa primera marca femenina en maratón... ahora hay que batirla!! ;)
    Fernando!! estas que te sales!!!
    Lo dicho! ENHORABUENA A TODOS!!!

    ResponElimina
  23. Felicitats a tot@s, ara a per la proxima craks!!

    ResponElimina

Escriu el comentari o resposta que creguis oportú. Si us plau, pel bon funcionament del bloc, recorda d'escriure al fil que correspongui o utilitza la bústia de suggeriments o "off topic" en cas contrari.