dilluns, 9 de juliol de 2012

Míting d'atletisme de Mataró 2012

Un equip de reportatges d'a4elkm.com es va desplaçar ahir a Mataró per cobrir aquest míting d'atletisme que enguany també servia com a classificatori per els Jocs Olímpics i la darrera oportunitat per assolir les mínimes de participació.

Cal destacar la participació del nostre  amic Albert Caballero, que participava en la final A de veterans. L'Albert, que es troba en un excel·lent estat de forma que l'ha dut a guanyar forces curses populars les darreres setmanes, es va voler provar en aquest 800 a Mataró. Sens dubte un gran test de cara al Critèrium 1000m de Granollers de la setmana vinent


Vam tenir també l'oportunitat de xerrar una estoneta amb en Salvador Carbonell , el gran "Capi" dels amics de la colla Maimakansu, i ens va fer cinc cèntims sobre la propera mitja de relleus de Marató de la setmana vinent i on el nostre club presentarà diversos equips.


A petició del nostre company Juanjo li vam deixar comentar un salt de la saltadora Concha Montaner.



Però, sense cap mena de dubte, el gran protagonista de la jornada d'ahir, fou l'atleta de Lloret, Angel Mullera, que guanyà els 3000m obstacles amb una gran marca de 8'17'', mínima olímpica A, i que li permetrà disputar els Jocs Olímpics de Londres.

4 comentaris:

  1. Enhorabona a l'Albert Caballero per la marca als 800. Ja veig que al Critèrium aniràs a per totes, com sempre ;-)

    Sobre l'americana que busca equip, a veure si surten un parell de voluntaris al club per acompanyar-la als relleus. Podeu fer-li estrenar l'equipació d'estiu: el top i els shorts de la saltadora.

    ResponElimina
  2. Comentàvem que l'atleta més destacat fou Angel Mullera que va córrer els 3000m obstacles de forma excel·lent i assolint la mínima olímpica.

    Malauradament avui també és notícia per un presumpte cas de dopatge. El diari destapa que se li van interceptar uns correus electrònics en el que manifestava clarament la seva voluntat de dopar-se i un preparador li aconsellava què s'havia de prendre i cóm. Òbviament uns correus electrònics no tenen cap validesa jurídica i a més a més sembla que l'atleta va passar tots els controls a què va ser sotmés.

    més info a http://masdeporte.as.com/masdeporte/2012/07/19/juegosolimpicos/1342657126_664914.html

    Un cop més haurem de parlar de presumpció d'innocència, però particularment cada cop em fa més fàstic l'esport d'alt nivell.

    ResponElimina
  3. Es cert,estic d'cord amb tu Jaume,però que a un atleta li vingui de unes milesimes i tingui que recorrer a substancies extres per guanyar-se la vida, es inadmisible,es trampa,etc,etc,.....pero particularment ho trobo "explicable".

    El que es completament ilogic, incoherent, i fins a cert punt molt perillòs,són la nova modalitat de atleta popular, dopat fins les orelles,sense cap mena de control medic amb l'unica ambiciò de tenir el reconeixement dels amics i companys del barri,enganyat-se a ell mateix i sobretot als seus companys.
    i d'aquests ja han enganxat uns quants.....ningu en parla, perquè no són mediatics, però mireu premsa i us adonareu que alguns han compartit cursa amb molts de nosaltres

    ResponElimina
  4. Toni, ja ho hem comentat alguna vegada. Si es fes un control a tots els atletes populars que corren una cursa estic segur que hi hauria més d'un positiu.

    Però hem de pensar que hi pot haver diverses causes d'aquests potencials positius:

    1 - el positiu per haver pres un medicament que duu alguna substància prohibida però que no s'ha pres per millorar el rendiment físic ( un simple frenadol podria donar positiu )

    2. el positiu dels atletes que els agrada la "marxa" ( cocaïna, heroïna, cannabis ). Vull pensar que la majoria dels corredors no en prenen però sempre pot haver-hi algú despistat. Tampoc en aquest cas seria per millorar el rendiment físic

    3- el "veritable" positiu; aquell que s'ha pres EPO de forma voluntària per millorar el rendiment. El problema és que aquest tipus de medicaments no són de fàcil accés i la majoria d'atletes populars no hi tenen accés. A més la seva compra, en el mercat negre, és molt cara i per tant és molt difícil que a un atleta popular li surti a compte de fer-ho ( perquè és car i perquè no coneix les xarxes de distribució )

    Jo crec que a l'atletisme popular pot haver dòping però només en els 4 atletes que guanyen diners i que normalment solen ser atletes estrangers.

    En aquest cas la solució seria ben fàcil; evitar els premis en metàlic a les curses realment populars i ja veuries que com no veuries a cap d'aquests atletes.

    ResponElimina

Escriu el comentari o resposta que creguis oportú. Si us plau, pel bon funcionament del bloc, recorda d'escriure al fil que correspongui o utilitza la bústia de suggeriments o "off topic" en cas contrari.