dimecres, 12 de desembre de 2012

Marató de Castelló; la crònica de'n Sergi

Per Sergi Alexandrí,

En aquesta marató de Castelló, tot comença quan un bon grup d’amics – correcats – corredors.cat, prenen la decisió de fer aquesta marató, quan ja al abril obren un tema respecte aquesta cita.

Al principi, no m’entusiasma gaire anar-hi, prefereixo fer una marató al estranger que no hagi fet, i començo a mirar el calendari i llocs. Al setembre, degut a la crisi del que estem patint tots, decidim amb la Laura no anar enlloc, i un decideix fer aquesta marató.

A l’estiu fins i tot havia parat més del normal, i com no, sempre augmentem algun quilo d’aquells que agraden tant a les mares, però a tu no et fan gaire gracia.

Comencem la preparació, i decideixo fer sis dies d’entrenament amb alguna novetat, doncs a les darreres maratons, després d’haver assolit el meu millor registre al 2009 i un sub 3:15 al 2010 a BCN, les següents a aquestes, no em deixen un bon regust dins meu. Això és degut a que sempre cerquem un millor resultat, i no sempre les coses surten com un desitja.

Els dilluns seran de recuperació rodant 10 qm. sense mirar el rellotge. Dimarts hauré de començar amb 10 qm. les primeres setmanes fins arribar als 15 qm en progressió, sempre de menys a més. Dimecres les sèries amb els companys i amics de Runnersworld BCN a les pistes de la mar Bella. No m’importa que siguin curtes o llargues, però tinc d’agafar ritme, doncs sinó seré massa lent. Dijous, toca descans. Divendres 11 qm. progressius. Comencem per sobre de 5 minuts el quilòmetre els cinc primers quilòmetres, però els sis següents han de ser progressius e intentant anar a una mitjana de 4:30. Dissabte, de nou entrenament amb Runnersworld Barcelona, que normalment és técnica de cursa, pujades, una mica de tobogans, i progressius. Aquest no me’l agafo massa en serio, doncs diumenge tenim la tirada llarga, i necessitarem energies.

Els diumenges comencem amb 20 quilòmetres, però aquesta vegada la més llarga serà de 28 quilòmetres, deixant d’arribar a fer tirades de 30 i 32 quilòmetres com havia fet en anteriors ocasions.

Com cada vegada és més complicat mentalment fer aquestes tirades llargues que així anomenem els corredors populars, vaig alguns diumenges fins a Les Franqueses, a fer-les amb els amics amb majúscules de a 4’el km. Evidentment allí trobo un nivell molt diferent al meu, tenen autèntics cracs tant a nivell personal com atlètic, i el seu entusiasme i vitalitat va entrant dins meu poc a poc, malgrat els circuits que fem no són gaires planers. L’entrepà i conversa final tot esmorzant, no es poden pagar amb diners.

Les altres tirades llargues, les faig juntament amb el company de feina Martí – Martyneytor -, un tipus peculiar, que és com és, però l’admiro perquè amb 53 anys ha aconseguit el cim dins qualsevol maratonià popular, que és baixar de 3 hores en marató. Ell ho tenia al cap, i ho ha tirat endavant. Gràcies.

L’únic test per la marató es la Behobia, i faig 1:24. Em fa creure que estic en bona forma i que la progressió és adequada. Aquell mateix diumenge sé que hi ha entrenament per el litoral barceloní, que em sap greu perdre,m. M’acatxis Sergi !!!

El diumenge abans a Castelló, vaig a la mitja de Mataró, on la meva intenció és fer 1:40, que és el que hauria de fer a Castelló a les dues mitges per arribar tot just per sota de 3:20. L’Àngel – Angelman -, i Rafa – Amic -, em mig enreden i fem 1:37. Una mica massa ràpid, però va ser el que va ser.

Arribem així al diumenge dia 9 de desembre, contents per haver entrenat amb ganes, constància, esforç, rendint i assimilant cada entrenament, i el més important, sabent de les meves possibilitats.

La marató, per sort o desgràcia, això vol dir que un es fa gran, ja no té secrets, però sí sorpreses. Aquesta té un recorregut pla, i vistós per l’acompanyant, doncs em curts desplaçaments, et pot veure al llarg del recorregut forces vegades.

Tinc la sort dels moments de més nervis, que són els previs a la sortida, d’estar envoltat de una bona part d’amics “taronges”, cosa que fa passar-ho millor. A les 9 en punt ens donen el tret de sortida, i amb una temperatura baixa, però amb un sol preciós comença aquesta marató.

Deixo de veure els valents que tenen un objectiu ambiciós de baixar de 3:10, i perdo a – alva2009 – que en principi volia fer 3:20 com un servidor, però veig que el seu objectiu serà diferent al meu. No passa res.

Aleshores, és quan m’enrecordo que tinc de trobar com sigui al – Rubens – i Francesc – Ecopac -, per no anar sol al llarg del recorregut, i mentalment patir més desgast. No els trobo, i en els primers encreuaments amb els animadors incombustibles correcats, em diuen que els tinc uns metres per darrera. Hi ha moments que els veig al fer girs de 180 graus, i per dins meu tinc ràbia de no poder estar al seu costat.

Bé, doncs toca anar sol, i apa anem sumant quilòmetres. Primer 5, després 10, ànims Sergi que ja anem cap al 15, i ja resta menys per arribar a la mitja, arribant aquest punt amb 1 hora i 38 minuts molt llargs que em deixa amb un somriure de cara a cara, al trobar-me molt sencer i no haver patit gaire desgast.

Seguim veient com pugen els números 25, 26, ... 29, i 30. Aquí faig un control de la situació, i és bastant decent per els quilòmetres que portem. Arribo al 32, famós mur, i tot just passar aquell punt, em venen del estomac dues glopades que em fan aturar de cop, i treure el que tinc dins. Camino una mica per acabar de veure com estic, i poc a poc tornem engegar màquines que encara resta una mica de camí. En aquest punt decideixo ja no beure més begudes isotòniques, i no prendre els gels que duia a la butxaca (en les primeres maratons que feia, ni existien els gels). Sols aigua i som-hi endavant.

Els darrers quilòmetres, és on és viu la marató de debò. A on hi vas o no hi vas, a on veuràs si et durà l’èxit o a la petita derrota personal. Crec que el cap i la ment té un paper fonamental en aquest punt, i és aquí on un pensa en moments, amics, coneguts, i coses que et porten a donar el millor d’un mateix en el córrer, i a no defallir, sempre i quan el cos et mig acompanyi.

Per fi arribem al número 40, i sols resten dos numerets de res. Un és el del darrer esforç, i el dos, el de la recompensa que et portarà a viure aquests cent-noranta-cinc metres que sols un que hagi fet una marató, sap el que és. 3:21:47, i molt feliç !!


Gràcies Laura per ser-hi i també a qui estigui a dins.

El reportatge



10 comentaris:

  1. Felicitats campió ! Per la marató però sobretot pel futur atleta d'a4elkm que ens espera d'aquí a uns mesos.

    Felicita a la Laura de part meva també.

    ResponElimina
  2. Eiiiiii Laureta!!!!! Ja deia jo a Donosti que estavas més maca que mai. Teníes un alé especial a la cara. Ara ho entenc. Felicitats parella. Això si,Sergi, se acabaron las tombarellas perilloses dins l,aigua, que ara tens que mirar per un més! Sou una familia ben bonica,i estic orgullosa de poder compartir estonetes amb vosaltres.
    Felicitats també per la teva marató, i per la crónica cent per cent Alexandri que t,enganxa de principi a fi.

    ResponElimina
  3. Sergi,com be diu l´Eva,s´han acabat els salts mortals amb triple tombarella!!
    Felicitats per la gran marca assolida a la marato!! i com no felicitats a tu i la Laura per la inminent paternitat.

    Ja ens deuras dos esmorzars,un altre cop el de l'equipacio i el de la paternitat!!
    Van sobrats aquests gestors||

    ResponElimina
  4. Moltes felicitats Sergi,per la propera paternitat tant a tu com a la laura,quin secret mes ben guardat punyeteru,i per la marató també moltes felicitats vas fer una marató molt bona I lluitada.

    ResponElimina
  5. muchas felicidades sergi pedazo de tiempo y pedazo de cronica , pensaba que no se acabava nunca , pero muy chula .

    ResponElimina
  6. Gràcies !!!

    Encantat de pagar-vos l'esmorzar per el segon motiu, malgrat s'ha de ser prudent, però amb molta il.lusió. A veure si arriba a bon port.

    Quan em recuperi una mica, a preparar la marató de BCN amb tots vosaltres amb més ganes que mai.

    Fins aviat,

    ResponElimina
  7. Enhorabona Sergi, per aquesta gran marca, gaudeix-la .............. perquè en el proper Criteriun no et deixaré passar!!!!

    ResponElimina
  8. Felicitats Sergi per acabar la marató amb aquesta gran marca!!!!!!!

    ResponElimina
  9. Ei Sergi, felicitats per la marató que vas fer. Totes les vegades que ens vam creuar tenies cara de felicitat. Enhorabona per la paternitat.

    ResponElimina
  10. Enhorabona als futurs pares! I una molt bona marató més al sac!

    ResponElimina

Escriu el comentari o resposta que creguis oportú. Si us plau, pel bon funcionament del bloc, recorda d'escriure al fil que correspongui o utilitza la bústia de suggeriments o "off topic" en cas contrari.