dimarts, 24 de novembre del 2009

L'entrevista del mes de Novembre

Vam prometre dues sorpreses; la primera fou la publicació d’un pla d’entrenament per la mitja de Granollers i la segona ja la tenim aquí. Encetem avui una sèrie d’entrevistes que anirem publicant al bloc i comencem amb un personatge molt especial.

Fa uns dies vam tenir l’oportunitat i el goig de poder tenir una conversa amb la Viki de Les Franqueses. Potser pel nom no sabeu qui és però segur que la reconeixereu . Deixem que sigui ella mateixa que ens expliqui qui és la Viki:
Viki: La Viki és una persona que fa 38 anys que viu a Les Franqueses i ja des dels primers mesos es va integrar ràpidament al poble. Sempre m’he trobat molt a gust i m’agrada ajudar en tot allò que pugui i involucrar-me en les activitats que es fan al poble. Quan es va començar a fer la Mitja , vaig veure que no hi havia ningú al carrer i vaig pensar que això no podia ser. Amb les ganes que tenia jo de sortir i de cridar; així que peti qui peti, vaig sortir a cridar i animar. Vaig passar molt de fred però era tanta la il.lusió que tenia i al veure que poc a poc s’animava més gent a veure cóm passaven els corredors, ja no he parat fins ara.
A4elkm: Perquè tu estàs animant fins que passa el darrer?Viki: Oi i tant ! fins que passa el cotxe escombra. I aleshores li dic, “vinga nano que jo no tinc els pebrots que tens tu per acabar la mitja”. I sempre somriuen i em piquen la mà.

A4elkm: Perquè qué és el que dius quan passen els corredors?Viki: Qualsevol cosa, mira, per exemple, ve un home alt i pelut i li dic, “ja m’agradaria estar agafada d’aquesta melena”. I aleshores ja em pica la mà. O ve un altre que porta un pantalonet més apretadet i aleshores li dic “ mira aquest paquetet, que treballes a correus! que jo t’he vist…” o si ve una noia tota seguida d’homes, li dic “au vinga noia, no et deixis atrapar per aquests galifardeus”. Si veig un home gran, li dic, per exemple, “au vinga, vinga, que sinó vine a a casa que ja t’arreglaré, jo…“. Quan veig que ve algú molt cansat, alehores li dic “nano, a veure si aixequem la moral! Una altra cosa no sé si aixequerem, però la moral síiii!
 
A4elkm: Has fallat algun any?
Viki: No,cap any. Un any vaig a estar a punt de no sortir perquè estava malalta ( vaig patir un càncer ) i encara no m’havien operat, però tot i així vaig sortir amb el diagnòstic a la mà

A4elkm: Has tingut mai la temptació durant aquests més de 25 anys que se celebra La mitja de dir ; mira aquest any em prepararé una mica i surtiré a córrer.Viki: No mai, perquè tinc artrosi i no puc córrer. I per a que el dilluns no pugui sortir de casa No m’enredaran pas a mi. Jo prefereixo més estar aquí al carrer animant-vos.

A4elkm: I nosaltres que t’ho agraïm, perquè la Mitja sense els teus ànims no seria la mateixa cursa. Segur que ens podràs explicar alguna anècdota curiosa que t’hagi passat
Viki: Quan fa uns anys va morir aquell pobre noi a la mitja, vaig pensar que no animaria més, més que res per respecte, però els guàrdies em van dir que no, que havia de ser-hi com tots els anys. Aquell any feia molt de fred i vaig pensar què faria per animar a la gent i escalfar-los. Vaig entrar a casa i em vaig posar els sostenidors que tenia que ensenyaven més… I aleshores cada cop que passava un grup de corredors, jo agafava el jersei i me l’aixecava i tots contents. Però va passar un senyor i a l’aixecar-me el jersei es para i se m’agafa a la pitrera. “Ei, para el carro! – li vaig dir – os dije hermanos pero no primos”. Tira avall, vinga!. Però l’home estava allà aferrat i perquè me’l van treure que sinó encara el tindria aquí… Aleshores vaig pensar que potser que millor que m’ho rumiés, que encara passaria alguna cosa, però encara quedaven molts per baixar i em veig quedar fins el final.

A4elkm: I hi ha gent que et trobes pel carrer o altres indrets i que et diguin, ah, vostè és la que ens anima a la Mitja?
Viki: Sí, moltes vegades. Per exemple, quan estaven a punt d’operar-me del càncer i abans d’entrar al quiròfan, em ve la doctora i em diu; “escolta Viki, tenim aquí dos metges que corren la marató, i els faria molta il.lusió de saludar-te, que et faria res?”. Van entrar i em van dir; “mestressa que la volem veure com cada any a la mitja, eh?”. I espero que feu la feina ben feta, els hi vaig dir jo, perquè jo espero sortir-me’n. I gràcies a Déu, tot va sortir molt bé, i com cada any em van tenir al peu del canó el dia de La Mitja.
I un altre any, al setembre, vaig tenir una caiguda tonta i em vaig trencar el canell. Al metge que em va operar li vaig dir que m’havia de recuperar aviat ja que jo teina feina. I tant, tranquila - em va dir - que podràs animar a la mitja com cada any. I és que m’havia reconegut!

A4elkm: Sabem que t’acostumes a disfressar, oi?
Viki: M’he disfressat de tot. De nen petit com l’any passat, de iogurt Danone, de superviki, de Tina Turner... Les disfresses me les faig jo.

A4elkm:Podem tenir una primícia? De què et disfressaràs enguany?
Viki : Aquest any repetiré la disfressa de l’any passat i aniré un altre cop de nen petit.
Viki: Ah, molt bé. Cap problema; m’ajuden molt en la preparació de la disfressa però ells no s’animen a disfressar-se. El que els agrada és estar al meu costat. Al peu del canó, no em falla cap; fins i tot ara el nét. Penseu que hi ha gent que ve de Granollers i de Barcelona expressament, que s’asseuen al banc de pedra d’aquí al costat per escoltar quines animalades dic.

A4elkm: I què en pensa la teva família d'aquesta afició a disfressar-se ?
Viki: Ah, molt bé. Cap problema; m’ajuden molt en la preparació de la disfressa però ells no s’animen a disfressar-se. El que els agrada és estar al meu costat. Al peu del canó, no em falla cap; fins i tot ara el nét. Penseu que hi ha gent que ve de Granollers i de Barcelona expressament, que s’asseuen al banc de pedra d’aquí al costat per escoltar quines animalades dic.

A4elkm: Hem vist que a l’entrada tens el mateix trofeig que en Haile Gebresselasie. Com és això?
Viki: M’ho va donar en Toni Cornellas en una acte molt maco que que es va fer al Consell Comarcal. Aquí podeu veure unes fotos d’aquell dia. Em va fer molta il.lusió i fins i tot vaig fer un petit discurs per agraïr-los-hi i en el qual em vaig emocionar molt.

També em van donar el pitrall 69 que tinc en propietat

Conversar amb la Viki és un plaer i els minuts passen volant. Ens explica també, amb emoció, la festa de comiat que li van fer els treballadors de la seva empresa el dia que es va jubilar. Però a La Mitja no es pensa jubilar mai i sempre la tindrem allà, al peu del canó, faci fred, plogui o nevi. I, molts de nosaltres, també tenim la sort de poder gaudir de la seva simpatia molts dies mentre entrenem i passem corrent per davant de l’estació de tren de Les Franqueses. “Au nois, moveu aquest culet tan bufó que teniu! “






4 comentaris:

  1. Gràcies Viki no nomes ens animes el dia de la mitja, si no tambe molts dies al vespre quan pasem per devant de casa teva.
    Salut

    ResponElimina
  2. Personalment,soc dels que vaig tenir la sort de compartir una estona amb la Viki,per ajudar a fer aquestes cuatre linies.
    La conclusio que trec es la seguent:
    Que es un exemple, de mirar la vida amb un verdader sentit de l'humor.
    Que tothom se l'estima
    I perque el Jaume em va dir que ens anesim,perque sino encara estaba a casa seva, embadalit escoltan, tot un seguit d'anecdotes curioses i sorprenents.
    Em vaig emocionar,quan va explicar el petit discurs que va pronunciar el dia que li van fer l'homenatje al consell comarcal,on ningu dels presents sabien res,ni fills ni convidats,i va agrair els seus lo bonic que li havien fet la vida.M'estaria hores escoltant-la!!!
    Gracies Viki per ser com ets.

    Se que em guanyare una petita bronca de l'administrador,per fer servir aquest fil indegudament,pero no puc mes.

    SENYORES I SENYORS DEL CLUB ATLETISME A4ELKM

    JA TENIM NOVA EQUIPACIO!!!!!

    En breu el club us enviara una circular a tots els socis, per comunicar els horaris de dia i hora per probar les equipacions i fer la comanda.

    Al final em signat un contracte amb Custo Barcelona,estavem dubtan entre Versace,Gucci i Guess,al final em apostat per fer pais i s'ha endut el contracte, Custo Barcelona.
    Noies ,alucinareu amb la vostra nova equipacio,amb el nou pantalo de Marta Dominguez,tot a conjunt amb una megasamarreta de competicio que apart de fer-hos hiperatractives,li guanyareu al crono 16 segons pel kilometre(aixo es lo que diu la fitxa tecnica).Amen del xandal,samarretas de calentar ,mallas,etc,etc.
    I nosaltres,increibles!!!Es mes, Custo Dalmau ens vol presentar la coleccio a Nova York,aniran amb ell per fer de models,Jaume,Eulogio i Fernando,la gent de l'equip que te mes planta.

    ResponElimina
  3. Vull felicitar i a l'hora agrair l'atenció prestada per Viki en aquesta entrevista.
    La conec personalment, doncs som veïns, i he de dir que el caràcter d'aquesta Sra. és admirable.
    Sé que ha passat moments difícils i mai ha torçat el braç. Sempre ferma en el seu esperit positiu de la vida i donant als demés caliu humà.
    Moltes gràcies Viki per com ets i per el que fas.

    ResponElimina
  4. Creo que gente como Viki es lo que hace falta al atletismo para que las carreras se hagan mucho mas divertidas.

    ResponElimina

Escriu el comentari o resposta que creguis oportú. Si us plau, pel bon funcionament del bloc, recorda d'escriure al fil que correspongui o utilitza la bústia de suggeriments o "off topic" en cas contrari.