dimecres, 23 de desembre del 2009

II Mitja marató de Jesús

El nostre club creix i també tenim atletes per les terres de l'Ebre. El nostre nou company Ferran de Torres , tampoc no perd pistonada i  va conseguir un meritori podi a la II Mitja marató de Jesús celebrada el passat 13 de desembre. El temps d'en Ferran va ser d'1h 20'03'' classificant-se tercer a la General i primer de la seva categoria.

Es tracta d'una mitja marató amb un recorregut 100% d'asfalt, de dificultat mitjana i recorregut de dues voltes majoritàriament urbà.


Ferran,amb gorret, en el moment de recollir el seu premi al podi

2 comentaris:

  1. Ferran,felicitats pel teu podi, el proxim ,espero vesteixis la nova equipacio.
    Estem pendents dels teus comentaris sobre la cursa.
    Cuidat

    ResponElimina
  2. El passat diumenge 13 se celebrà una de les curses més esperades per mi de la temporada (en realitat no sé quina cursa no estic esperant...), la mitja de Jesús.

    I era esperada per mi perquè Jesús és una pedania de Tortosa, lo meu poble. És una Mitja que resta lluny de qualsevol espectacularitat però que és d’aquelles curses fetes amb tota la bona voluntat de molts de voluntaris i voluntàries del barri que supleixen la manca de mitjans amb la seva bona disposició. Penseu que és un barri que als 90 organitzava triatons i duatlons, a més d’una cursa benèfica i ara la 2a edició de la Mitja i dels 10 quilòmetres.

    Per tercer cop consecutiu he corregut sota la pluja. I aquesta ha estat la més freda de totes. A la Behòvia va fer molt de vent i pedra en alguns moments; a Tarragona feia fred i també va ploure. però córrer amb 4 graus de temperatura i sota la pluja....buff...la pitjor. A més, un cop estàvem per sortir, l’Ambulància va tenir un problema i es va endarrerir la sortida 10’, amb la qual cosa l’espera del tret de sortida va ser terrible!.


    Tots plegats varem sortir i amb calma però sense perdre el temps vaig anar escalfant el cos. Al 2n quilòmetre vaig veure que anava el 10è. En aquest moment la màxima preocupació era sobreviure a la incipient congelació d’alguns dels meus dits de la mà (errada: vaig decidir no posar-me’ls). Va costar però lo cos es va anar adaptant al mitjà i sota la pluja vaig anar recuperant posicions. Cap al 5è anava el 6è i d’aquest 5 que tenia al davant 2 feien els 10quilòmetres. És a dir, al passar pel quilòmetre 10 anava el 4rt.

    I veient de tant en tant al 3r, vaig comprovar que cada cop el tenia més a prop fins que al 17è el vaig passar. Amb les cames com bastons, degut al fred era qüestió de mantenir el ritme fins la meta. I veient al 2n en algunes rectes vaig entrar a la meta en 3a posició de la general i 1r d’entre els veterans, gairebé clavant el temps de TGN: 1h20’5’’.

    I com diu la meua companya: no entenc com has pogut matinar, córrer amb fred i sota la pluja i arribar a casa amb un somriure a la boca. Ho enteneu? Si la resposta és afirmativa vol dir que sou corredors.

    ResponElimina

Escriu el comentari o resposta que creguis oportú. Si us plau, pel bon funcionament del bloc, recorda d'escriure al fil que correspongui o utilitza la bústia de suggeriments o "off topic" en cas contrari.