Fisonomia de La Mitja per M.Pucurull : km 0 al 1

Avui comencem a publicar, per gentilesa de Miquel Pucurull, la fisonomia de La Mitja de Granollers.

Per si no el coneixeu, en Miquel és un corredor popular de 72 anys amb una llarga experiència ( va córrer les 20 primeres edicions de la marató de Barcelona de forma consecutiva) i encara avui en dia és capaç de córrer la marató en poc més de 4 hores. És el pare de l'Elisenda Pucurull, una atleta que recordareu va ser una de les millors maratonianes de l'Estat Espanyol a principis dels 90.

En Miquel és tota una institució al món de les curses populars i tot un referent. Impulsor de la Plataforma Marató Barcelona va lluitar activament per la recuperació de la marató a Barcelona quan fa uns anys va deixar de fer-se.  Quan va fer els 70 anys va rebre multitud d'homenatges a la majoria de curses en què participava.

Des de fa uns anys, es dedica també a descriure el recorregut de les curses de Barcelona ( ja en té 16 ) i també alguna de fóra ( com ara la de Granollers ), on amb "l'excusa" de seguir el recorregut de la cursa, descriu els carrers i indrets per on passa, detallants aspectes curiosos i històrics. Realment són força interessants.

Francament estem força orgullosos que ens hagi fet el favor de fer-ho també amb la Mitja de Granollers, ja que en principi no ho tenia previst. El treball que ha fet és impressionant com podreu comprovar aquests propers dies.

Comencem pel Km del 0 al 1....

La sortida d’aquesta mitja, reconeguda per molts com la més ben organitzada i atractiva de totes quantes se celebren a Catalunya, la farem a la Plaça de Serrat i Bonastre, molt a prop de l’Estació de la Renfe.

Això de sortir a tocar de l’Estació li atorga un atractiu especial per als que -intueixo que serem uns quants- anirem a Granollers amb un medi tan agradable per viatjar com és el tren. A més a més ens servirà per evocar que, segons he llegit, el ferrocarril hi va arribar per primera vegada l’any 1854 procedent de Barcelona, com molts de nosaltres avui.

¿I si ara, just al sortir, diguéssim alguna cosa dels orígens de Granollers? Doncs sembla ser que tot i que les troballes més importants pertanyen a l’era romana, s’hi han trobat antics vestigis que estableixen que la població té més de 4.000 anys d’antiguitat, que déu ni do. Respecte del topònim, malgrat que alguns estudiosos han dit que el mot “Granollers” es deriva de “gralla” o “gra” (“lloc de gra”), s’ha arribat a la conclusió de que la paraula prové del català antic “granolla”, és a dir “granota”, uns animalons que pel que se sap abundaven en els aiguamolls del riu Congost que voreja la ciutat. Així, el consens diu que Granollers significa “lloc de granotes”. Divertit nom; no està gens malament per començar.

A l’edat mitjana, Granollers va ser emmurallada, com era de rigor. Els cronistes diuen que les seves muralles van aixecar-se en el segle XV. Quan van ser enderrocades, en el XIX, conformaven un hexàgon amb onze torres de defensa, cinc portes d’entrada i un camí de ronda al que anomenaven “corredossos”



Recreació de la ciutat emmurallada de Granollers en el segle XVI

La Plaça de Serrat i Bonastre, que té un esplèndid brollador al mig -segurament per festejar la nostra sortida- , duu el nom de Josep Serrat i Bonastre, un important enginyer de La Maquinista (també era químic) que va gaudir de molt prestigi a les primeries del segle passat.

Estarem, en aquest punt del començament, en el barri de Sant Miquel, i avançarem, en suau pujada per l’Avinguda de Sant Esteve.

Amb els sants que ens faran costat (el primer arcàngel i jefe de la milícia celestial, i el segon un dels primers màrtirs del cristianisme i patró de Granollers), ningú podrà témer que la cursa no hagi de ser una delectança continua per als que estem una mica guillats per això del córrer. Ho serà perquè aquesta mitja marató és per a molts la mitja per excel•lència, la que ningú deixa de fer, la que si te’n oblides estàs perdut perquè els dorsals s’acaben en pocs dies...Ho serà, perquè malgrat els primers deu quilòmetres són de pujada, no faran gaire malt a ningú...i ens esperaran deu més de baixada.

Tot pujant per la moderna avinguda de Sant Esteve, travessarem carrers del Barri de Sant Miquel. Un dels més significatius el de Bartolomé Esteban Murillo (un no entén perquè no li van posar “carrer de Murillo” i prou, com és més conegut per tothom el famós pintor sevillà del segle XVII), i els de Comerç” i Foment”.

Aviat, a la dreta de l’avinguda, ens trobarem, el monument a l’Onze de Setembre. I una mica més amunt, a l’esquerra, el carrer del Lliri. Un nom bonic i curiós, donat que en les nostres ciutats no abunden aquest tipus de noms de carrers, que acostumen a ser tots de polítics i guerrers.

Monument a l’Onze de Setembre

Passat el carrer del Lliri, i després de travessar el de Josep Umbert -un pròcer de la ciutat, amo d’una antiga i gran fàbrica de teixits- la via per on pugem canvia de nom i passa a ser l’Avinguda del Parc. Ens trobarem a la dreta l’estació d’autobusos, i tot seguit el Parc.

A casa nostra, a qualsevol de les ciutats, i no diguem dels pobles, és molt freqüent que els carrers o places, siguin coneguts per la gent més pel nom popular que no pas per l’oficial. A Granollers també. Així, a l’esquerra del nostre camí, en front del Parc, a pocs metres, hi ha la Plaça de Josep Barangé -nom en honor un fabricant de sabons que fou alcalde de la població cinc vegades- que és coneguda com “la Plaça del Cony”. Perquè? Doncs perquè és una plaça d’aquelles que en diuen de disseny: del terra sorgeixen uns ferros que entren i surten del pla; una teulada té uns forats...i quan, recent inaugurada, la gent passava per davant, es feia la pregunta “Què cony és això”?

El Parc Torras i Villà que tindrem a la dreta, el més antic de Granollers, duu el nom del que fou un alcalde de la ciutat a les primeries del segle passat, que també era un important fabricant de teixits. Juntament amb la Plaça de la Porxada, és l’espai urbà on se celebren més actes públics. Tampoc ningú l’anomena pel seu nom. Tothom el coneix pel Parque.

I justament en acabar de passar per davant del parc -o parque si ho voleu- ens trobarem l’indicador del Km 1.