dimarts, 1 de febrer de 2011

Fisonomia de la Mitja per M.Pucurull; km 7 al 8

Llerona és un terme que té un bon nombre de masies antigues. I al voltant dels darrers dos quilòmetres n’hi ha unes quantes. No les veurem perquè estan una mica allunyades de la carretera per on passem, i és una llàstima perquè tenen molt valor. Just abans del túnel, a la dreta, un trencall condueix a una de les més apreciades, Can Guilla. Existeix un document del segle XIII que en parla, i sembla ser que va ser edificada sobre una vil•la romana. Reformada el XIX, actualment és una casa rural. Un altre atractiu que té el lloc són els curiosos arbres que hi ha molt a prop del mas. Una alzina és mil•lenària (una datació li atorga 2.000 anys), i un pi, enorme, de tres pisos d’alçada, té tres troncs que surten de la mateixa soca. No en debades li diuen -com el seu homònim del Berguedà, símbol de la unitat nacional dels Països Catalans- “El Pi de les Tres Branques”.

A aquestes alçades de la prova, alguns no trigaran gaire en creuar-se amb els que ja baixen havent passat per La Garriga. No trigaran (trigarem) gaire: un servidor recorda que un any que corria en Gebresealasie (o com es digui), me’l vaig creuar abans del túnel. Jo en duia set, i ell catorze.

Com sigui, el creuar-nos amb els atletes en una cursa és una cosa que agrada a la majoria dels que correm. Et permet saludar als amics que van davant teu i animar-los. Depenent de com van d’esperitats, ells responen, i aquesta mena de comunió ens ajuda a tots. També permet saludar als que van darrere teu. Però en aquest cas, una recomanació als novells: l’experiència em diu que no s’ha de fer amb massa efusió, com donant a entendre que estàs molt content perquè l’has passat i vas per davant d’ell. A més a més que és una manca d’educació esportiva, t’exposes a que tingui un bon final. Ja m’enteneu.


Ja ho deien, “Pocs seran els escollits…”
Després d’aquest suggeriment en clau d’humor, tornem a lo nostre:

Una altra masia de Llerona és la de Can Santa Digna. Passarem a tocar-la a la sortida del túnel, a l’esquerra (veurem un curt camí per arribar-hi). No ens la deixaran veure uns arbres, però diuen que és molt interessant. L’edifici és del segle XV, i té una capella annexa de XII que conté un antic retaule. Com que és un indret on s’han fet excavacions arqueològiques sovint, no és d’estranyar que a la façana de la masia hi hagi encastades unes carotes romanes trobades fa molts anys. Hem de tornar, un altre dia, per aquests llocs que passem avui...sense presses, però.

El Montseny, cada cop més diàfan, se’ns mostrarà davant nostre en aquest tram. Quin goig de cursa! Es pot dir que ni tan sols notarem la pujada, encisats com estarem pel paisatge, obert ara a tots els vents. I arribarem al terme de La Garriga en trobar una rotonda. La passarem, i tot seguit trobarem el Km 8.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Escriu el comentari o resposta que creguis oportú. Si us plau, pel bon funcionament del bloc, recorda d'escriure al fil que correspongui o utilitza la bústia de suggeriments o "off topic" en cas contrari.