dimarts, 15 de maig de 2012

XXV Cursa de l'Alba

13 de maig de 2012

I més curses !

Una cursa de muntanya per Montserrat, amb sortida i arribada a Collbató, 24 km aproximats de recorregut , 100m de desnivell positiu i 2000n de desnivell acumulat. Es fa un recorregut per la muntanya, tot pujant a Sant Jeroni ( 1236 m ).

Cursa molt maca però duríssima i on el nostre comany Albert Tatjé va participar defensant el nostre club, classificant-se el 287è amb un temps de 3:08:36.


impressionant imatge del Parc Natural de Montserrat


L'Albert, primer a l'esquerra, amb un grup d'amics
 La crònica de l'Abert Tatjé:

La insistència del Mike va fer que, fa un parell de mesos, m’apuntés a aquesta cursa de muntanya. Se surt del poble de Collbató (a 375 metres d’altura), es puja fins a Sant Jeroni, el punt més alta de la muntanya de Montserrat (a 1.237 metres) i es torna a Collbató després de 24 kms. Havia llegit cròniques de participants d’altres anys (entre elles les del Dennis) i, la veritat, el panorama que pintaven era bastant “acollonidor”. Per això durant aquests dos mesos he fet bastant entrenament de muntanya per Collserola i he pujat i baixat moltes escales. Sort d’aquest entrenament sinó, vist ara amb perspectiva, no hagués estat capaç d’acabar aquesta cursa o bé hagués patit molt més del que vaig patir.

M’he llevat una mica abans de les 7 del matí per anar fins a Collbató. Quan he arribat allà m’he menjat un plàtan i un parell de kitkats. M’he trobat amb el Mike, el seu fill Paul, Toni i Ramon i hem fet un mínim escalfament tots junts. A les 08:30h es dona la sortida als poc més de 400 participants. El sol mig tapat pels núvols mitiga la calor. El primer km és pels carrers del poble. La gent s’ho pren amb calma sabent el que queda pel davant.

Sortim del poble i agafem la carretera que va cap a les coves de Salnitre. Aquesta carretera ja fa una bona pujada. Al cap d’un quilòmetre i mig deixem la carretera i agafem les primeres escales. El Mike i el Toni, molt més entrenats, han tirat endavant mentre el Ramon i jo anem a un ritme molt més prudent. Agafem un corriol que primer planeja durant un parell de kms i després s’enfila cap al Pla de Sant Miquel. L’ascensió és dura tot i que en alguns trams es pot trotar una mica. Les vistes són espectaculars. Arribem a l’avituallament del Pla de Sant Miquel. Aquí m’entretinc una mica per recuperar la respiració accelerada abans de menjar una mica de plàtan i de fruita seca. El Ramon gairebé no s’ha aturat i ha seguit endavant.

Un fort descens d’una mica més d’un quilòmetre per una pista encimentada ens porta fins al Monestir de Montserrat on agafem unes escales amb molta pendent que ens han de dur fins al Pla dels Ocells. Aquestes escales són molt dures i s’enfilen per enmig del rocallam que envolta el Monestir. Els graons són molt alts i ens ajudem de les baranes que hi ha als costats per empènyer-nos cap amunt. Un cop al Pla del Ocells podem trotar una estona per un corriol que travessa un bosc. Som al km 12 i ens falten gairebé dos quilòmetres per arribar a Sant Jeroni. Ara ja som en un tram d’escales estretes que compartim els que pugem amb els que baixen a tota castanya. Saludo al Mike, que ja va de baixada. Quan em falta poc per arribar a dalt em creuo amb el Ramon que em deu portar uns 500 metres d’avantatge.

Arribo a dalt de Sant Jeroni en 1h58 min. Les vistes són espectaculars. M’entretinc una mica a contemplar-les. Coincideixo amb el Meep i el Krlos (de corredors.cat) i fem una foto. Comentem que anem una mica justos per baixar de les 3 hores, però que ho podem intentar. Iniciem el descens molt forts. Després de tanta pujada ve de gust deixar-se anar amb una bona baixada. Ens creuem amb la gent que encara puja. Hi ha un avituallament comú pels que pugen i pels que baixen. Hi ha una noia estirada a terra que està sent atesa pels bombers. Té fortes rampes als bessons. Fa uns crits que resonen per la muntanya. Un nen del avituallament pregunta si es morirà. El tranquilitzem dient-li que no, que a la que es recuperi tornarà a la cursa.

Krlos, Meep i jo seguim tirant fort cap avall. Avancem a gent que va bastant petada. Un corriol ens duu fins a Sant Joan. Manquen 8 kms per l’arribada i 45’ per les 3 hores. Si seguim a aquell ritme baixem de les 3 hores. Però cap dels tres coneix el camí i no sabem que els propers 8 kms de baixada són molt lents. És un corriol estret, amb molta pedra i força pendent. S’ha d’anar amb molt de compte doncs el risc de caure és molt elevat. El cansament acumulat també fa que els reflexos vagin minvant i que disminueixi l’agilitat a l’hora de moure les cames amb rapidesa. A més, no tot és baixada. Hi ha alguna rampa curta però molt dura que fa que haguem de tornar a caminar. Per tot plegat, en l’últim avituallament (km 20) ja veig que serà impossible baixar de les 3 hores.

Em torno a entretenir en aquest avituallament per menjar tranquil i recuperar-me bé abans d’encarar els últims 4 kms. La baixada és cada vegada més empinada i el camí està ple de pedres i roques. Les cames em fan mal i baixo amb molt de compte. Abans d’arribar a baix de tot atrapo al Ramon que va bastant mort. En Ramon puja molt bé però les baixades el maten. Cal tenir en compte la seva edat, cinquanta i pico llargs...

El últim km torna a ser pels carrers del poble de Collbató amb els últims 400 metres per un carrer en pujada. Arribo en 3h08’22’’. El Ramon arriba un minut darrera meu. En Toni i en Mike ja fa estona que han arribat (2h35 i 2h42 respectivament). El Paul, el fill del Mike, 2h20, sense paraules. Recollim els obsequis i comentem la jugada mentre endrapem l’entrepà de botifarra i ens hidratem amb una cervesa ben fresca. Ens l’hem guanyada!!

8 comentaris:

  1. Albert,et dona igual xixa que limona......aquestes alçades 3 hores i per muntanya....mana c.....

    Albert felicitats! !!

    ResponElimina
  2. Felicitats, Albert. Visto lo visto, qué será lo següent? Una duatló?
    No et fa por res!

    ResponElimina
  3. Quina crònica més xula! I quines vistes! Només pel paissatge ja val la pena fer la cursa.
    Felicitats Albert!!

    ResponElimina
  4. Albert, sin duda una magnifica experiencia y una crónica fantástica, Felicitats.

    ResponElimina
  5. Enhorabona Albert.
    Magnifica crònica i gran cursa!

    ResponElimina
  6. Moltes felicitats!! és una cursa dura però bonica :)

    ResponElimina
  7. A veure si l'any vinent fem una bona colla d'a4elkm' en aquesta cursa. Val molt la pena. Només pel fet de que t'"obliga" a entrenar ja va bé.

    Eva, doncs si, el següent serà una duatló. M'he apuntat a una duatló popular que fan a Figueres el 27 de maig : 5 kms running + 10 kms btt + 2,5 kms running. Us animeu?

    ResponElimina
  8. Enhorabona Albert !!!

    La crònica genial, com ens tens acostumats, i la cursa, millor.

    Una abraçada,

    ResponElimina

Escriu el comentari o resposta que creguis oportú. Si us plau, pel bon funcionament del bloc, recorda d'escriure al fil que correspongui o utilitza la bústia de suggeriments o "off topic" en cas contrari.