dissabte, 15 de febrer de 2014

PER QUÈ CORREN TANT ELS KENYATES?

Per Carmen Martín


Si mirem els resultats dels darrers cinc anys de la Mitja Marató de Granollers trobem com a guanyadors a 8 kenyates ( 3 homes i 5 dones)  dels 10 possibles guanyadors de les edicions des del 2010 al 2014 incloses. A més si mirem no només els guanyadors sinó tots els podis trobarem que 17 dels 30 atletes que van pujar al podi eren de Kenya.


Guanyador MM Granollers
País
Guanyadora MM Granollers
País
Kenyates al podi homes
Kenyates al podi
dones
2010
Robert Kipkoech
Kenya
Joyce Chepkirui
Kenya
1r i 2n
1ª i 2ª
2011
Erick Kibet
Kenya
Ruth Matebo
Kenya
3r
2012
Castillejos
Catalunya
Beatrice Jepchumba
Kenya
2n i 3r
1ª i 2ª
2013
Stephen Kprotich
Uganda
Jebichi Yator
Kenya
1r i 2n
2014
Wilson Kipsang
Kenya
Faith Jeruto
Kenya
1r i 2n
1ª i 2ª

Els 2 primers classificats de la darrera mitja marató de Granollers

Però per quina raó corren tant els i les kenyates?

No podem buscar la resposta en una sola raó, sinó que hi ha una sèrie de variables socials, fisiològiques, geogràfiques i genètiques que combinades amb l’esforç i l’entrenament individual fan que trobem a aquests fenòmens de les curses de fons.

·       Els kenyates són persones més lleugeres que nosaltres.

La relació entre el pes i l’alçada els és molt favorable. A més tenen unes cames més primes que fa que la musculatura de les cames consumeixi menys oxigen, de manera que economitzen la seva energia durant les curses doncs no han de moure ni aixecar tant de pes. Aproximadament, hi ha estudis que valoren en un 8% menys el comuns d’oxigen per kilòmetre. El fet de gastar menys oxigen els permet córrer distàncies més llargues amb uns resultats millor que nosaltres, i els permet tenir una major capacitat de resistència.

·       Els seus músculs tenen un % elevat de fibres de contracció lenta (també anomenades vermelles, tipus I o ST).

Les fibres de contracció lenta estan millor adaptades per a proves de resistència que requereixen contraccions repetides en un període de temps més llarg. Les fibres de contracció lenta  contenen majors quantitats d'enzims mitocondrials que endarrereixen l’aparició de la fatiga. Hi ha estudis que demostren nivells d’acumulació de lactat un 38% inferiors que les races de pell blanca després de l’esforç, cosa que fa que els kenyates triguin més a arribar a la fatiga, de manera que són capaços de prolongar exercicis físics d’alta intensitat durant més temps.

Dins la població mundial existeix un ampli ventall de mescla dels tipus de fibres que va del 13 al 60% de lentes fins al 40-87% de ràpides. El percentatge mitjà de fibres de contracció lenta en els subjectes desentrenats oscil·la entre el 38 i el 46% en els músculs de les cuixes i de les espatlles respectivament. Estudis en esportistes han mostrat que els corredors de fons campions es caracteritzen per percentatges extremadament alts (fins al 75%) de fibres de tipus lent en els músculs de les cames.

·       Gens relacionats amb la capacitat de resistència.

Darrerament també s’han fet una sèrie d’estudis genètics que relacionen 4 gens amb la capacitat de resistència, però no hi ha res demostrat i està en fase d’estudi.

·       Habiten en poblacions a gran altitud.

Kenya està situada en una elevada altitud. Aquesta altitud fa que el cos augmenti la producció d’hematies a la sang de manera que els esportistes kenyates poden captar millor l’oxigen que nosaltres.

·       Predisposició mental cap a la cursa.

Els habitants de Kenya són pobles acostumats a grans caminades i desplaçaments tant per caçar, per anar a l’escola,.... cosa que fa que tinguin una certa predisposició mental cap a la cursa.

·       Dieta alta en carbohidrats

Mengen una dieta alta en carbohidrats ( el 55% de la ingesta total de calories prové dels hidrats de carboni) i baixa en greixos. Mengen en general aliments complerts energèticament i rics en vitamines i minerals, i els greixos saturats són molt escassos. Aquesta dieta permet mantenir plenes les reserves de glucogen a les cames.

En definitiva és cert que els africans tenen una habilitat innata per les curses de mitja i llarga distància, però l’esforç i l’entrenament fa que alguns siguin uns fora de sèrie.

És interessant de veure la següent pel·lícula:



4 comentaris:

  1. Córrer i entrenar de forma relaxada és una de les altres causes.

    ResponElimina
  2. En el vídeo, el gran David Rudisha comenta que un dels fets diferencials respecte els altres atletes europeus o americans és que els nens a Kenya estan acostumats a anar descalços. Això fa que tinguin un avantatge comparatiu perquè tenen millor desenvolupat la sensació de contacte amb el terra.

    Trobo que té molta raó.

    ResponElimina
  3. Hombre, yo creo que el peso ayuda muuucho, y ellos ya sea por genética y hábitos, lo tienen supercontrolado. Si yo con 3 quilos menos ya lo noto, si me quitase los 25 quilos de diferencia aun se notaría mucho mas :P ...que lo de correr de puntillas con 75Kg más una hora es muy sufrido :D

    ResponElimina
  4. El pes és important però la necessitat també. Ells saben que són bons corrent i córrer és una de les poques formes que té un jove de sortir de la pobresa.

    ResponElimina

Escriu el comentari o resposta que creguis oportú. Si us plau, pel bon funcionament del bloc, recorda d'escriure al fil que correspongui o utilitza la bústia de suggeriments o "off topic" en cas contrari.