dijous, 27 de gener de 2011

Fisonomia de La Mitja per M.Pucurull; km 5 al 6

Seguint per la carretera de Ribes, poc després de passar el Km 5, hi ha un trencall, a la dreta, que té un nom molt misteriós: “Camí del Turó de les Mentides”. Desxifrem l’enigma: el camí condueix al Puig Salomó, però sempre se li ha dit d’aquella manera. Sembla que en el segle XIV, els habitants del terme van rebre el privilegi de ser tractats en igualtat als de Barcelona. Se’ls hi va comunicar la bona nova en el Puig Salomó, la lloma més alta de l’entorn, que era també el lloc on es reunien els membres del consistori de l’època per prendre acords. Ves a saber perquè, la veu popular va batejar-lo, des d’aquell dia, com el “Turó de les Mentides”.

La vida és com és, plena de rialles, però també de plors: malgrat estarem de festa gran, passat el trencall del “Camí”, a l’esquerra de la carretera, hi ha una font que recorda una tragèdia que ens afecta molt directament. Tot i que dintre de poc ens donaran aigua en un avituallament, alguns hi beurem un glop. Ens semblarà que fem un petit homenatge a un malaguanyat atleta de Montmeló, Albert Sánchez, que va perdre la vida justament aquí, l’any 2002, corrent la cursa, quan baixava de La Garriga. El brollador, al qual li van posar el nom de La Font dels Esportistes, i un arbre que va ser plantat al costat, honoren la seva memòria.
La Font dels Esportistes

En aquest tram hi veurem, com al final de l’anterior quilòmetre, bastants camps. Taulers verds d’alfals, d’ordi, blat o civada ens faran costat, i ens semblarà que estan posats aquí per relaxar-nos i fer-nos més plaent la pujada (que tot sigui dit, no matarà a ningú). Cal destacar també que, a mesura que ens anem apropant a La Garriga, tindrem en front nostre, on ens arribi la vista, el massís del Montseny. És a dir que el trajecte és, com es diu ara, una passada.

El Montseny és un lloc molt popular per als muntanyencs primerencs, i fins i tot per als poc avesats a la muntanya com el que subscriu. Al Montseny hi he anat d’excursió alguna vegada. Recordo que fa anys havia corregut pels seus vessants en una cursa de 30 kms amb sortida i arribada a Sant Celoni, però la muntanya no és el meu fort. Confesso que una de les poques vegades -afortunadament- que m’he lesionat, no ha estat corrent sinó pujant a peu al Turó de l’Home. Admiro als corredors, cada vegada més nombrosos, que corren curses de muntanya. Jo, poruc, només m’hi acosto per contemplar-la i admirar-la, si pot ser de lluny, com ara.

Aviat trobarem Llerona en el nostre camí. Aquí -sobre tot que ningú ho passi per alt- ens avituallaran. Uns voluntaris -mai no sabem agrair prou el que fan aquests altruistes nois i noies per nosaltres a les curses- en oferiran aigua.

Llerona és també un altre poble que ve d’antic. Diuen que dels ibers. Ho confirmen les monedes de bonze trobades amb el mot “Lauro”, que sembla ser l’origen etimològic del nom de la població. A la ibèrica “Lauro”, els romans li van afegir “ona” i l’anomenaven “Laurona”; amb el temps va evolucionar a “Llarona” fins convertir-se amb Llerona.

Rodejarem una rotonda i seguirem per la carretera de Ribes. No ens sorprengui si en aquest punt hi veiem gent amb espelmes i flors a la mà. No són per saludar el nostre pas. Són per dur-les a una imatge de la verge de Fàtima que hi ha en una capelleta, al peu de la carretera de l’Ametlla, a cent metres de la rotonda. A la mare de Déu de Fàtima li tenen molta devoció els de la comarca, la qual cosa explica que sempre hi hagin fidels que si arribin -fins i tot alguns a diari- per demanar-li o agrair-li alguna cosa. Tants hi van, que fins i tot, l’ajuntament hi va construir fa uns anys una zona d’aparcament justament al davant.

Capelleta de la Mare de Déu de Fàtima a Llerona.

A aquest lloc també hi van molt els atletes locals, en aquest cas no per fer cap pregaria (crec), sinó per entrenar pujades (bona pujada) des de just davant de la capella fins la rotonda per on passem.

I passada la rotonda, precisament, on hi ha un antic carro al mig en referència a l’activitat agrària del lloc, tot seguit ens trobarem l’indicador del Km 6.

5 comentaris:

  1. Doncs sí senyor, ens hem fet un tip de fer pujades davant de la Verge !

    ResponElimina
  2. hola compañeros llevo casi 2 semanas sin hacer nada,tengo que poner mi vida en orden no corro fino, y mi mente no se encuentra bien, y para correr hay que estar bien sois todos cojonudos y he mejorado mucho con vosotros pero yo ahora no estoy para correr,si are la mitja de granollers porque estoy apuntado y dejare ya de correr y el tiempo dira si vuelvo, a sido un placer de verdad gente como vosotros es la que hacen piña,pero me gustaria despedirme de vosotros en la mitja quedaremos todos juntos no??? para la foto y eso ya me direis saludos.....

    ResponElimina
  3. Ànims Ivàn !

    Ja veuràs cóm tot s'arregla finalment. Segur que podràs tornar a entrenar ben aviat.

    Evidentment que farem una foto abans de la mitja. Ja ho anunciarem.

    ResponElimina
  4. Ivan,et vas perdre el sopar,a la foto tens que venir si o si.
    Ho sento, com a president del teu club, no t'acepto la teva "dimisiò" com atleta,recuperat ben aviat de la teva mala ratxa i llavors gauedeix del teu hobbi com deu mana,la gent que t'aprecia t'espera de debò.

    ResponElimina
  5. gracias de verdad toni y jaume por vuestro apoyo,me duele mucho no poder hacer el deporte que me gusta es como si me quitaran un pedszo de vida,pero yo no estoy bien y no corro agusto para mi sois mis compañeros igualmente,y espero que pronto pueda volver a correr ya me direis para quedar para la mitja me teneis para lo que sea,gracias por ser asi....pero antes tengo que poner mi vida en orden

    ResponElimina

Escriu el comentari o resposta que creguis oportú. Si us plau, pel bon funcionament del bloc, recorda d'escriure al fil que correspongui o utilitza la bústia de suggeriments o "off topic" en cas contrari.