17 de març de 2013
Per Antonio Membrive
Vam sortir el divendres per la nit amb autocar L'Antonio Vàzquez i un servidor conjuntament amb els nostres amics i companys del C.A.Canovelles. Erem unes 40 persones i no ens va parar de ploure durant tot el cap de setmana.
Els Antonios davant del famós aquaducte |
A les 10:30 del diumenge en punt el regiment d'artilleria va donar la canonada de sortida i comencem a córrer. Immediatament comencem a pujar i baixar per uns paisatges preciosos malgrat el diluvi que no va parar de caure durant tota la cursa.
Malauradament en el km 5 l'Antonio Vázquez ha d'abandonar degut a un dolor a les lumbars que ja arrossega des de fa setmanes. En aquest mateix km comencem a córrer pels carrers del casc antic de Segòvia. Això dificulta la cursa ja que al casc antic un 80% dels carrers són d'adoquins, un 5% de terra que amb la pluja es converteix a fang i la resta d'asfalt. La cursa passa per la gran majoria d'esglèsies de la ciutat.
Antonio Membrive, en ple esforç |
Ha estat la mitja marató més dura que he fet a la meva vida, després de passar 3 vegades pel famós aquaducte i arribo a meta amb un temps final de 2h00'27'' i 24è de la meva categoria amb una sensació de ganes de plorar que feia molt de temps que no sentia a l'acabar una cursa.
Cal destacar l'excel·lent comportament del públic. Sense cap mena de dubte es meriexen un 10 ja que malgrat el fred i la pluja no hi havia un metre sense gent animant. D'aquesta manera paga la pena córrer !
Una mitja marató fastàstica i altament recomenable.
I per cert el cochinillo el broden !!!!!
El típic cochinillo segovià, bonísssim ! |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Escriu el comentari o resposta que creguis oportú. Si us plau, pel bon funcionament del bloc, recorda d'escriure al fil que correspongui o utilitza la bústia de suggeriments o "off topic" en cas contrari.