Aquest mes hem tingut el luxe de poder entrevistar tota una personalitat de l’atletisme; ni menys ni més que el Sr. Andreu Ballbé ens va donar l’oportunitat de compartir una bona estona amb ell. El currículum de l’Andreu és molt extens , olímpic als JJOO de Montreal’76, recordista d’Espanya de 800 m amb 1’46’’59, tres cops campió d’Espanya i posseïdor del rècord català de 800 m durant 26 anys . I dues dades espectaculars; va ser capaç de baixar més de 50 vegades d’1’50’’al 800 i segurament un dels pocs atletes de tot el món capaç d’haver corregut en 1’48’’ dues vegades en un mateix dia !
Posem en marxa la gravadora i només començar l’Andreu ja ens explica la primera anècdota. Ens comenta que un cop un periodista li va fer l’entrevista i la gravadora tenia un problema i li va fer repetir l’entrevista 3 cops. A la tercera ja no sabia què respondre-li, comenta. Comencem!!!
A4elkm: Totes les nostres entrevistes comencen de la mateixa manera; explica’ns qui és l’Andreu Ballbé
Andreu: A la fase actual el senyor Championchip. De la meva època d’atleta pràcticament ja ningú se’n recorda; només 4 vells…
A4elkm: De les teves 2 facetes; de la de l’atleta d’elit i de la de senyor Championchip, de quina estàs més orgullós?
Andreu: Ara valoro moltíssim el que vaig fer com a atleta quan en aquella època no ho valorava tant. I ara me n’adono que actualment hi ha ben pocs que fan el que jo feia; actualment baixar d’1’50’’ sembla no sé què, quan jo ho feia en qualsevol control de pacotilla.
A4elkm: Realment el món ha canviat molt. Ara si un atleta baixa d’1’50’’ de seguida diu que s’ha de dedicar al 100% a l’atletisme. En canvi sabem que tu eres un atleta d’elit i ho compaginaves amb els estudis, i fins i tot treballaves.
Andreu: Efectivament. Sóc llicenciat en matemàtiques i en una època de la meva vida compaginava els entrenaments amb els estudis i les classes particulars. Pràcticament no hi havia ningú a la Blume que no li hagués fet classes particulars. Vaig fer el rècord d’Espanya quan ja treballava d’informàtic 8 hores al dia en una empresa on ara està Catalunya Ràdio. Avui en dia tot ha canviat; la cultura de l’esforç ja no existeix.
A4elkm: Fa poc en Miquel Quesada et va batre el teu rècord de Catalunya? Ja en tenies ganes que algú te’l tragués?
Andreu: Tant com tenir-ne ganes…però era una cosa que es podia esperar perquè ja en Teófilo Benito i després en Reyes Estévez van estar-hi a prop. El que no era normal és que durés tants anys.
A4elkm: és potser el rècord català més durador de la història?
Andreu: Doncs no ho sé, perquè el fet que Catalunya no tingui Estat propi, fa que tampoc es registri com s’hauria . Però en Tomàs Barris també va tenir els seus rècords durant molt de temps i cal dir que va ser un atleta de gran categoria capaç de córrer en 3’41’’ el 1500 en cendra!
A4elkm: precisament et volíem preguntar sobre quin atleta dels que has conegut t’ha impressionat més?
Andreu: El que més he admirat es en Juantorena, perquè entre altres coses he competit amb ell .Un cop vaig córrer contra ell i vaig fer 1’47’’0 quan ell va fer 1’43’, i dius; “ostres sóc una merda”. Corria com a mi m’agrada, sortia al davant i a prendre pel sac, no hi havia tàctica possible. Era impressionant.
vídeo de la final de 800 de Montreal'76
A4elkm: Que passa aquí per a que no surtin més migfondistes? Què és el que falla?
Andreu: Home, jo crec que el que falla és la societat en general. Els joves no s’esforcen gaire ara. Sovint s’esforcen més els veterans que els joves. I després perquè a l’atletisme s’ha generalitzat la cultura del ciclisme; que qui no pren, no corre.
A4elkm: Ara ens treus un tema sempre complicat com el del dopatge…
Andreu: Tothom sap que tothom pren. Però el problema no ve només dels atletes. El problema comença quan el senyor president de la Federació Espanyola té els sants pebrots de dir que és una llàstima que en un dels darrers casos detectats de dopatge amb una atleta espanyola, va tenir mala sort perquè els anàlisi es van fer a Alemanya enlloc de a Suïssa, perquè a Suïssa no tenien els mitjans per detectar-ho. Si el president pensa això ja podem plegar… Actualment és el joc del gat i la rata; jo prenc i a veure si tinc sort i no m’enxampen.
A4elkm: però en el teu temps també hi havia dopatge?
Andreu: oi, i tant, ja començava.. El grup d’un conegut entrenador espanyol es dopen tots. I això ho pots escriure. Jo vaig tenir la possibilitat d’anar entrenar a la Blume de Madrid gràcies a una beca que vaig tenir i allà ja entrenava al meu aire, però de tant en tant, entrenava amb atletes d’aquell grup i vaig veure coses raríssimes com gent que s’engreixava 10 kg de cop i volta. Però era un grup molt tancat i nosaltres no hi teníem accés. Ara tot és molt diferent, hi ha molts metges que et controlen i l’accés és molt més fàcil. I el problema és que un jove que faci 1’49’’ l’entorn ja li diu que si vol arribar a ser algú ha de prendre quan de fet no cal, perquè jo et puc assegurar que vaig fer 1’46’’ prenent només aigua.
A4elkm: Cóm entrenàveu fa 25 ó 30 anys?
Andreu: En època de cross fèiem molts kms, però kms de qualitat. Jo no passava de 80 kms, però si fèiem 20’ d’escalfament, aquells 20’ ja eren a marica l’últim i després 4 estiraments i a fer sèries, per exemple, 6 x 1000 a 2’50’’. Anàvem per feina.
A4elkm: de quin entrenament n’estàs més orgullós i recordes en especial?
Andreu: A mi l’entrenament que m’agradava més i em posava més en forma eren els 2 x 500 a tota hòstia, recuperant molt. Just abans del rècord d’Espanya vaig fer 1’03’’5 els dos.
En aquest moment ens hem de prendre una mica d’aigua per recuperar-nos, perquè nosaltres si fem un 400 a 1’03’’ entrenant ja estem contents. Córrer en 1’03’’ un 500 implica passar el 400 a 50’’ pelats!!!!!
A4elkm: un servidor quan començava a entrenar veia que, un cop l’any venies a l’uni , et posaves els claus per primera i darrera vegada de l’any, i feies un test de 300. Cóm era això?
Andreu: Si , era una època que corria maratons. Recordo un any que venia de fer 2h46’ a Berlín i amb un pique amb el Vidal, vaig dir que encara seria capaç de baixar de 40’’ al 300. Vaig fer 35’’ó 36’’.
Hem de tornar a fer un glop d’aigua…
A4elkm: recordem també que cada any l’Abascal feia un test a l’uni de 1500 on intentava batre el rècord d’Espanya i tu tenies alguna cosa a veure,oi?
Andreu: Sí, jo sempre he estat un tio amb molt sentit del ritme. Aleshores en Rojo, el meu entrenador, em va demanar que tirés de l’Abas en un control que volia fer per baixar de 3’40’’. Em van demanar de passar a 2’26’’ i jo vaig passar a 2’26’’ clavat i va fer 3’39’’. Aleshores ja es va estandaritzar i cada any li feia de llebre. Quan va fer rècord d’Espanya amb 3’33’’ se’m va demanar de passar a 1’52’’ i jo a 1’52’’. Ho vaig fer molts anys; fins i tot un any que estiuejava a Roses vaig baixar expressament per fer-li de llebre i la veritat és que l’ambient que hi havia a les pistes universitàries era espectacular. El problema que veig ara és que les llebres no porten un ritme constant; surten a tota hòstia i després claven. La llebre ha de portar sempre un ritme constant.
vídeo de la final de 1500 de LA'84
A4elkm: Tenies un bon final?
Andreu: De jovenet no, però de gran amb l’experiència sí, perquè sabia controlar el ritme i maniobrar bé. Pensa que em vaig classificar 13 vegades seguides per la final del Campionat d’Espanya.
A4elkm: però ens imaginem que si hi ha un moment especial a la teva vida esportiva, aquest deuria ser els JJOO?
Andreu; sí, és clar. Els JJOO impliquen un gran estrès. Recordo que comences a escalfar tot sol dues hores abans i estàs tot sol. Vaig tenir una sèrie molt dura, amb el recordista alemany, un americà molt bo i en John Walker , tota una llegenda que tenia el rècord del món de la milla, i que finalment va ser campió olímpic a Montreal als 1500. Sabia que per llocs era impossible classificar-me,així que la meva única opció era lluitar pels temps. Vaig sortir tirant fins el 500 però no vaig tirar prou decidit, passant en 53’’ poc, quan hauria d’haver passat en 52’’ pel 400. En el 500 va passar-me en John Walker, però enlloc de tirar a sac, es va retenir una mica i allà va ser on vam perdre l’oportunitat de classificar-nos tant ell com jo. A la darrera recta l’americà i l’alemany ens van passar i en 5 dècimes vam entrar els 4. Després a la sèrie de’n Juantorena ,va córrer a sac com ell sempre corria i els dos llocs per temps van sortir d’aquella sèrie i el John Walker i jo vam ser els primers de no classificar-nos.
vídeo de la final de 1500 de Montreal'76
A4elkm: tens gravada la cursa en vídeo?
Andreu: No. I això que ho van donar per la tele. Està gravat a través d’un suport que només el passen al format actual si és una cosa molt important. Vaig intentar-ho a través de l’Arcadi Alibés però no va ser possible.
A4elkm: jo la vaig veure en directe aquella cursa. Ho recordo perfectament tot i que només tenia 9 anys, i després de molts anys quan vaig començar a fer atletisme i et vaig trobar a l’Uni, em va fer molta il.lusió pertànyer al mateix club d’aquell atleta que havia vist als JJOO.
A4elkm: Cóm vas començar a practicar atletisme?
Andreu: A la Jean Bouin com tothom. Per un anunci al diari. Vaig córrer amb el F.C.Barcelona pràcticament tota la meva vida exceptuant els dos darrers anys que ja vaig passar a l’universitari.
A4elkm: I després vas passar a córrer mitges maratons i curses populars. Recordo uns 20 kms de Ripoll que vas córrer en 1h09’, oi?
Andreu: Sí, en 1h9’30’’. Vaig córrer durant 10 anys ben bé, però de fet encara corro, el que passa és que ara amb la història dels xips em costa més. Però encara he corregut en 43’30’’ en un 10.000 que no és res de l’altra món, però com a mínim encara aguanto.
A4elkm: 2 anys pel 2012, què passa el 2012?
Andreu: Volia fer una marató, però no sé si ho faré. Als 40 i als 50 anys vaig anar a NY i ara potser m’animo a Berlín. Ja ho veurem.
A4elkm: i tant que ho faràs. I nosaltres et vindrem a veure una altra vegada per a que ens ho expliquis.
A4elkm: I parlant de Berlín i NY. Creus que la marató de Barcelona pot arribar al nivell de Berlín, ara que ja estem molt a prop dels 10.000 inscrits? El boom de l’atletisme popular ha arribat al seu sostre o penses que encara pot continuar creixent?
Andreu: Jo crec que anirà creixent. La gent està molt estressada a la feina en general i córrer serveix per relaxar-se. Córrer és una excusa molt bona per relacionar-se. L’objectiu ja no és entrenar-se durant la setmana sinó córrer una cursa el diumenge. Barcelona ven i no ha de parar-se i tenim carrers per fer una cursa gran. I a més tenim tecnologia per fer sortides per onades, que permet que el flux de gent sigui el més constant possible. Per tant podem fer córrer 20.000 persones sense modificar el circuit.
A4elkm: explica’ns una mica en què consisteix la tecnologia del xip i cóm és que neix aquesta tecnologia.
Andreu: Un cop més és degut a la incompetència de les Federacions que es giren d’esquena a les curses populars i no tenen ganes d’evolucionar els sistemes de cronometratge com a la pista, on primer va sortir la fotofinish i ara el videofinish. Aleshores hi ha un moment que uns enginyers holandesos de telecomunicacions , que veient que el sistema de cronometratge que hi havia en aquell moment de codis de barres era una merda , pensen que si posen un xip a les sabates i una antena en unes catifes al terra, igual serien capaços de detectar-los. I desenvolupen uns algoritmes que permeten detectar molts xips a la vegada. Fan una prova en una cursa holandesa i els hi funciona de conya. Aleshores l’organitzador de la marató de Berlín, que volia créixer, però que tenia el problema de detectar tants corredors, veu la solució al problema i inverteix en aquest sistema.
I jo que des del 80, que en Ramon Oliu em va convèncer , porto cronometrant la marató, em vaig assabentar del sistema i el vaig fer venir perquè ens fessin una demostració a la marató del 95. Va ser un èxit tan gran, que aleshores els organitzadors de les curses em trucaven per fer-lo servir. Vaig començar a fer d’intermediari sense voler i, finalment, ja m’he dedicat de forma professional.
A4elkm: i es preveu que en el futur tenir alguna novetat tecnològica?
Andreu: Nosaltres ja tenim els xips als pitrals, per exemple. L’única cosa que pot venir de més és el xip amb GPS emissor , que permet fer un control al llarg de tot el recorregut. El problema és que els xips són pesants i encara molt cars, però tot arribarà.
A4elkm: Perquè els xips ChampionChip funcionen millor que els de la competència?
Andreu: De fet els xips d’altres empreses són els mateixos xips. El xip és de Texas Instruments i ells són capaços de llegir també els nostres xips. Però l’algorisme que fan servir no funciona. Són capaços de detectar el xip si en passen pocs a la vegada però si en passen molts no. I l’algorisme que tenen els holandesos i que els ha fet milionaris, sí. L’error d’aquestes empreses és que no volen detectar els xips grocs. Si ho fessin tothom podria córrer amb el xip que volgués i podríem estandaritzar un atleta amb un xip i facilitaríem molt tota la feina. De fet el pitral no serveix per res, i és només un instrument per lluir la publicitat dels patrocinadors de les curses.
A4elkm: explica’ns una mica això de la lliga championchip que tant d’èxit ha tingut?
Andreu: Ja ho podries explicar tu millor que jo, que vas guanyar-la un any. Tot va començar per allò que explicava de la necessitat que té la gent de relacionar-se. Quan va començar atletisme.com del Salva Pou, ens vam començar a relacionar mitjançant una llista de correu, que vindria a ser una mica el sistema precursor dels fòrums que ara tenen tant d’èxit. A través d’aquest sistema vàrem fer amistat una sèrie de gent i un any vam decidir organitzar un sopar tots els internautes després de la cursa de l’Espluga que fou una de les primeres amb xip groc. En aquell sopar, el Salva Pou, va dir que podríem fer una cursa pels internautes dins de la cursa de Sabadell. I es va fer un dinar després de la cursa i la gent es va començar a engrescar i va decidir fer-ho també a l’any següent però ampliar-ho en alguna cursa més i fer una minilliga. La cosa va anar creixent fins a 40 ó 50 corredors i la persona que portava en excel el tema de les classificacions es va desbordar i va tirar la tovallola. Però com tothom estava molt engrescat, jo vaig pensar que si la gent corrés amb xip groc, jo podria fer un algorisme que fos més fàcil per seguir la lliga. La gent va dir que sí perquè pràcticament tothom ja tenia el xip. I va començar la lliga en 17 curses crec. El problema fou que se’m va desbordar, perquè en aquest casos el que porta més feina són les incidències . A mitja lliga vaig decidir deixar-ho córrer perquè portava massa feina. Però la gent va començar a dir, mira aquest Andreu què cabrón que és, ara que ja ha venut quatre xips, ara tira la tovallola. Aleshores a l’any següent ja m’ho vaig plantejar com una aplicació informàtica dissenyant una base de dades en acces amb procediments correctes que ja tingués en compte les incidències. El primer anys la va guanyar el “nene “de Tarragona, després l’Esquius de Solsona, un any la vas guanyar tu, i després li vaig dir al Benito Ojeda, que és molt amic meu, que la guanyés i ell es va esforçar per fer-ho. I enguany ja ho hem rematat perquè han guanyat en Roger Roca i la Meritxell Calduch que són dels millors atletes catalans. Ja no podem aspirar a més. I una de les coses que té la lliga és que per participar com a club no cal ser un club federat i això provoca molta participació.
A4elkm: I finalment ens agradaria que ens expliquessis alguna de les anècdotes curioses que segur has tingut.
Andreu: Una vegada, en una marató de Barcelona, un company de feina s’havia separat i volia baixar de 3 hores per impressionar la novieta. Jo vaig veure que havia passat la mitja en 1h32’ i després el vaig veure arribar en 2’58’’. I fer la segona mitja en 1h26’ no podia ser i per tant era segur que havia fet trampes. Aleshores miro els parcials i efectivament hi havia 2 parcials que no apareixia, i per tant el vaig desqualificar. Al dia següent el tio no es presenta a la feina perquè deia que s’estava recuperant de la marató i em truca i em pregunta cóm era que no sortia a la classificació. Però tio que has fotut trampes, que no surts en 2 parcials, li vaig dir. No, és que en un control em vaig entrebancar i aleshores vaig passar pel costat i...Mira, li vaig dir, no m’expliquis milongues. Bé, va dir, però necessitaria , em va dir, que com a mínim em fessis un diploma perquè ja li he dit a la xicota que he baixat de 3 i ara quedaria molt malament...
A4elkm: I alguna anècdota de la teva etapa d’atleta?
Andreu: L’any 75, no podíem córrer a fóra, perquè internacionalment es feia un boicot a les seleccions espanyoles, perquè en Franco havia assassinat unes quantes persones, bé en va assassinar moltes durant la seva vida, però en els últims moments en va assassinar unes quantes més. I es feia el boicot per intentar que entrés la democràcia. I al 76 només podíem córrer a fóra a la WestAthletic i només podia córrer un el 800. Va córrer en Páez, perquè van seguir el criteri de la millor marca, quan jo me l’havia guanyat en totes les curses que havíem fet. Aleshores vaig agafar un rebot de cal ampla i vaig anunciar que jo a l’endemà que corrés ell, faria una marca millor al campionat de Catalunya. Ell va córrer en 1’49’’5 . Total, que surto diumenge al matí a les semifinals de Catalunya , se’m van creuar els cables, surto a tota hòstia i faig 1’48’’0. En Rojo em va dir que no sortís a la tarda a la final. No, li vaig dir, que vull guanyar, però surtiré tranquil. Però en el 500m em vaig trobar bé, i vaig fer 1’48’’9. Crec que mai ningú ha corregut al mateix dia dos 800 en 1’48’’.Al cap de 15 dies vaig fer el rècord d’Espanya a Zurich.
A4elkm: a Zurich? I cóm vas quedar?
Andreu: 5è amb 1’46’59’’. Però 15 dies abans hi va haver el Campionat d’Espanya a Madrid i a la final, mentre em poso els claus, que com sabeu és el moment que tens més estrés, em ve el seleccionador i em diu; mira que sólo tengo una plaza para el míting de Zurich, y por tanto entre tu i Paéz, irá el que gane hoy. Bé, vaig córrer i vaig guanyar. Sabeu quants vam anar a córrer a Zurich?
Andreu: Sí, és clar. Però a més a Zurich, em torna a venir el seleccionador i em diu; si queréis ir a los Juegos Olímpicos, teneis que hacer rècord de España. El molt cabrón! Jo ja tenia la mínima de l’any anterior, i aquell any que ho havia guanyat tot a casa i era tant difícil sortir a córrer a fora, i va i em demana fer 1’46’8. Pocs abans de córrer va caure un diluvi impressionant i era la meva última oportunitat. Just abans, però, van batre el rècord d’Espanya el 4 x 100 i la Carme Valero. Jo no ho sabia i en Rojo em diu:¿sabes que han batido dos récords de España?. Ah sí, pues yo también, li vaig dir. Vaig córrer a la sèrie bona però amb una llebre coixa, així que em vaig posar a tirar com un descosit, i quan em vam passar follats, em vaig amorrar allà i a la darrera recta apretant les dents i a morir. Arribo i em ve en Rojo, tot tremolant, 1’46’’ récord de España!!!,em va dir, tot emocionat, el pobre home. I el Paéz va fer 1’49’’. I quan arribo a Madrid em truca el seleccionador per felicitar-me i li dic; cabrón, te hubiera gustado que no lo hubiera hecho, pero ahora te jodes y me llevas a la olimpiada.
Hem passat una estona molt agradable parlant d’atletisme amb un dels grans cracks de la història de l’atletisme català i sincerament hem de reconèixer que hem gaudit molt.
