dimarts, 28 de maig del 2013

Mitja marató de Goteborg 2013

Per Quim Cardona,

Mitja marato Goteborgsvarvet, dissabte 18-05-2013


No hi han paraules per definir aquesta macro festa del running popular. Conseguir donar les màximes atencions als prop de 50-000 corredors durant gairebé 10 hores en una ciutat mitjana com Goteborg dóna fe de la capacitat organitzativa.

La cursa permet córrer a qui ho vulgui fer , des de l'èlit passant per tots els nivells : hi ha acabats amb més de 5 hores, que deu ser gairebé caminant. El nivell de l'èlit es alt també: la marca de l'any passat és de 1 hora i pocs segons, en una cursa mooooolt més lenta que Granollers o Barcelona, gràcies a que porten uns 8-10 africans “top” com diria mou….

Els prop de 24 calaixos de sortida, separats en trams de 3-5 minuts fan que la festa s´allargui des de les 13h (sortida de l'èlit) fins a gairebé les 15 h (darrers calaixos). El que més m´agrada, (també ho vaig fer l´any passat) es veure la sortida dels darrers calaixos. Cada calaix és una sortida nova, es a dir els animadors i les dancers, la música , etc es tornen a engegar de nou com si fos la sortida de l'èlit. Els corredors ballen a toc de música mentre esperen el tret de sortida, i el millor es veure´ls treient pit, liderant la cursa, corredors que aquí a Catalunya recolliria el cotxe escombra en moltes de les nostres mitges.

L´ambient és com el de les grans maratons, a nivell de fira, organització , implicació de la ciutat, públic, etc. Hi ha dutxes durant la cursa, força avituallaments, esponges, punts d´animació, etc.

S´arriba a la sortida en tranvía ens menys de 15 minuts des de el centre de la ciutat, hi ha dutxes a la arribada i molts stands d’empreses i organitzacions que fan massatges o donen avituallaments extra als seus treballadors o associats.

El perfil és bastant trenca-cames, tot i que els desnivells són petits (+/- 20-40 metres màxim) són constants amb pocs trams plans. El trajecte de la cursa és dins la ciutat, algun tram com els ponts no gaire paisatgístic, pero la resta és força urbà amb molta gent animant, fins l´arribada a un dels grans parcs de la ciutat, i posterior entrada a l'antic estadi d´atletisme, amb les grades plenes de familiars esperant als seus “herois”.

La nostra cursa, que us direm... la Núria la va fer tota corrent, (enhorabona!) , però jo vaig haver de caminar. Els prop de 30º , el vent en els ponts i la xafagor ens van passar factura. Bastants corredors varen haver de ser atesos durant i a l'acabar la cursa. Un dels líders africans va caure desmaiat pocs metres abans de l´arribada, se´l van endur en ambulància.... El guanyador va fer 3 minuts més que l’any anterior (gairebé un kilometre).

Poques nacionalitats a banda dels suecs, ja que les inscripcions s’acaban força aviat i no hi ha gaire marketing a l'estranger. L´allotjament tampoc és fàcil, pero aquest any vàrem trobar un BedBreakfast força assequible. Només 2 catalans i uns 17 espanyols entre els 45.000 acabats.




4 comentaris:

  1. Els comentaris a la vostra crónica , ...... quina envejaaaaa!!!

    Felicitats a tots dos!!!
    Per lo vist s'ha de tenir molt en compte aquesta cursa!!

    ResponElimina
  2. Realment és una mitja marató que tenim pendent. De fet l'any passat ens hi vam inscriure però degut al problema de trobar allotjament, finalment no hi vàrem anar.

    A veure si em recupero d'una vegada i hi puc anar algun any.

    ResponElimina
  3. Ei, parelleta, molt bona crònica. Venen ganes de fer-la!
    Aquest cop vull felicitar especialment a la Núria, per córrer sencera tota la cursa, amb les condicions adverses que ens comenteu. Ets un exemple, guapíssima!
    Felicitats a tots dos!

    ResponElimina
  4. Quim y Nuria me uno al presi .... yo tambien quieroooo
    que mala es la envidia..
    un abrazo

    ResponElimina

Escriu el comentari o resposta que creguis oportú. Si us plau, pel bon funcionament del bloc, recorda d'escriure al fil que correspongui o utilitza la bústia de suggeriments o "off topic" en cas contrari.