dimarts, 19 de juny del 2012

Miquel Pucurull, un barceloní per l’atletisme popular


Article publicat el 19 de juny 2012 a bcn.cat on es parla d'un gran amic del nostre club; en Miquel Pucurull, sens dubte tot un referent en el món de les curses populars.
Conèixer Miquel Pucurull a través de les xarxes socials no és difícil si s’és un aficionat a córrer. És més, haver sentit parlar o haver llegit algun rastre d’ell a internet és gairebé impossible si s’ajunten les premisses “córrer” i “Barcelona”. A ell no li agrada la definició, però el Miquel és un dels activistes pioners de l’atletisme popular a la nostra ciutat, i els motius per considerar-l’hi són diversos.
D’una banda, és un pioner en això de córrer des de fa dècades, quan a la part alta de la Diagonal només hi havia cotxes i estudiants rebels davant les incerteses de la transició i no corredors anònims que es prenien l’esport com a salut i oci. Era a finals de la dècada dels setanta, i tot va venir per un anunci al diari que recomanava sortir a córrer com a instrument eficaç per aprimar-se. I al cap de pocs mesos, a córrer la primera marató que es va celebrar a Barcelona, el 1980, en una maniobra, com el mateix Pucurull reconeix, arriscada i poc recomanable. “No s’han de córrer maratons sense un entrenament prolongat i una revisió mèdica prèvia”, assegura.
I en contra de la suposada lògica que diu que la gent gran és menys esportista, la jubilació i el temps lliure va donar l’impuls necessari a en Miquel Pucurull per convertir-se en un activista organitzador de curses, recuperador de la memòria dels primers corredors i, finalment, membre del comitè organitzador de la Marató de Barcelona des de la recuperació d’aquesta cursa tan especial després de suspendre’s el 2005. No cal dir que el mateix Pucurull, acompanyat d’altres corredors reivindicatius, va ser un dels artífexs que l’esdeveniment es tornés a celebrar a Barcelona.
Però sobretot, Miquel Pucurull s’ha convertit darrerament en un historiador improvisat, però molt valuós, de la ciutat i els barris. Parlem del que ell anomena “fisonomies de les curses”, un repàs dels recorreguts per on corren els participants a través dels seus monuments i històries oficials i personals. El grau de detall tan elevat i complet d’aquestes fisonomies es deu al treball de camp que Pucurull elabora fent els recorreguts in situ abans de la cursa, coneixent-ne els veïns i visitant biblioteques i centres dels barris en qüestió. Quan té enllestit el text el penja a internet, i la viralització de les xarxes socials fa la resta, per donar a conèixer la ciutat als mateixos ciutadans, més enllà de si s’és corredor o no.
De les fisonomies, de l’atletisme popular i de com ell s’hi va enganxar fa més de trenta anys, en parlem en aquesta videoentrevista que us deixem a continuació.

6 comentaris:

  1. El Sr Pucurull és un luxe típic, gosaria dir, de la nostra societat civil catalana. A ell ja li vaig explicar però dir-vos a vosaltres que els seus escrits de vegades salten l'Atlàntic i són venerats pel personal de la Biblioteca Pública de Los Ángeles, Califòrnia. Sols les seves curtes frases al Facebook ja són petites obres mestres. Crec que li agradaria saber que el considero el nostre George Sheehan català.

    ResponElimina
  2. I tant Ferran ! És digne d'admiració en molts sentits. Tant de bo que es recuperi de l'accident que va tenir fa poc que no li va permetre córrer la seva marató de Barcelona i pugui córrer ben aviat.

    Em sento molt orgullós i content de ser amic seu.

    ResponElimina
  3. Visito de tant en tant la vostra web, i avui em trobo amb aquesta sorpresa.
    (Agradable per a mi, he de dir)

    Ferran: t'has passat uns quants quilòmetres! Al Dr. Sheehan no li arribo ni a la sola de la sabata. Que més voldria jo. Ho dic sense falsa modèstia. Tot i així, t'agraeixo molt el que dius.

    Jaume: l'admiració és mútua, ja ho saps. Gràcies pels teus bons desitjos.

    ResponElimina
  4. Ostras, Miquel, un reportatge molt maco . Igual que el Jaume, tens tota la meva admiració. No em cansaria mai d,escoltarte quan ens expliques anécdotes i coses.
    Una abraçada ben forta per tu i per la Felicitat.

    ResponElimina
  5. Per mi en Pucurull és un savi, té aquesta oratòria, aquesta manera de parlar, aquests coneixements.

    Aquesta temporada va estar a Rac1 amb el Basté, diverses entrevistes al nostre blog etc..

    Escoltant el Miquel s' aprèn molt.

    ResponElimina
  6. El mestres és el mestre. Una persona a imitar dins el món del córrer i fora.

    He tingut la sort de compartir moltes curses i xerradetes amb ell.

    Sensacional el reportatge

    ResponElimina

Escriu el comentari o resposta que creguis oportú. Si us plau, pel bon funcionament del bloc, recorda d'escriure al fil que correspongui o utilitza la bústia de suggeriments o "off topic" en cas contrari.